ALS GERMANS QUE CONTRIBUÏREN EN L'EL·LABORACIÓ DE LA NOSTRA REGLA
(25 febrer 2012)

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player


FRATERNITAT FRANCISCANA SEGLAR DE POMPEIA

ALS GERMANS QUE CONTRIBUÏREN EN L’ELABORACIÓ DE LA NOSTRA REGLA

Santuari Mare de Déu de Pompeia. Dissabte, 25 de febrer de 2012

   La trobada va començar amb la celebració de l’Eucaristia a l’Oratori a les 10 hores, presidida pel ministre provincial, fra Gil Parés, i concelebrada amb fra Miquel  Colom, i fra Francesc Linares.

   En l’homilia fra Gil va remarcar la importància dels seglars vivint dins del món el  mateix carisma, en el qual els seglars poden arribar a llocs on a ells no els és possible. Per això, és molt important, va dir, la unió i col·laboració entre tots.

   Seguidament ens traslladàrem a la Sala d’Actes de Pompeia-Grups. Amb coordinació i moderació del germà Carles Llompart, va  començar l’exposició dels temes “Apunts des dels orígens” per part de la germana: Maria Cambray, ministra de l’OFS de Catalunya, el germà Enric Emo de la fraternitat de l’Ajuda, i Carles Fontanals de la fraternitat de Pompeia.

 

   MARIA CAMBRAY:  l’OFS fins el Concili Vaticà II

   Cita en primer lloc les biografies de Sant Francesc: 1Cel 77; Floretes 16, i TC 60. La Regla de Nicolàs IV de 1289 i la “Carta a tots els fidels”, 1ª redacció 1215, on s’hi exposen cinc elements fonamentals de cara als germans laics. Va que va ser la nostra primera proto-Regla. Francesc va fer una 2ª redacció el 1221, amb la qual el Cardenal Hugolí es basà per donar-nos la primera Regla aprovada per la Santa Seu, el Memoriale Prepositi, destinada als seglars franciscans.

   El 1289 el Papa Nicolau IV promou un nova Regla en la qual demana que els terciaris siguin regulats pels framenors. I s’hi introdueix la figura del “visitador” i de  “l’Instructor”.
L’Orde franciscà seglar va anar creixent i el 1385 ja consta que existien 244 fraternitats: 141 a Itàlia, 23 a Espanya, 29 a França, 37 als països germànics i 8 a les Illes Britàniques. Un Orde Seglar amb una missió específica dins l’Església.

   En una Butlla de Sixte IV, Romani Pontifice Providentia, sorgeixen el caputxins l’any 1525. Hi ha un cert ressorgiment a la segona meitat del segle XIX, d’aquesta època era el sacerdot Joan Mª Vianney, terciari franciscà.

   Lleó XIII el 1878/1883 amb el nom de Misericodis Filius, ens dóna una altra Regla aprovada  el 30 de maig de 1883.

   Hi va haver una estació de Congressos el 1893 a França que fou una temporada molt prolífica en vocacions.

   Ja més recentment, es va celebrar un congrés Internacional a Roma el 1950 i es va crear el consell Iter-obediencial, que va ser la unió de l’OFS de totes les branques franciscanes: Menors, Conventuals, Caputxins i la TOR. Les CCGG s’aprovaren 25.08.1957.

   ENRIC EMO:  Des del Concili Vaticà II a la nostra Regla

   Ens diu que els primers membres de l’OFS foren el matrimoni Lucreccio Modestini i la seva esposa Buonodona. Eren comerciants de Poggibonsi (Toscana)
L’ideari era la conversió contínua i deixar l’acció de Déu en nosaltres, deixar-lo actuar. Ser ferment enmig del món: santedat i laics dins l’Església.
Joan XXIII, Beat i Papa, terciari franciscà, convocà el Concili Vaticà II. Va ser com el Papa mateix en deia, L’Aggiornamento.

   Sobre els laics hi ha dos capítols: Lumen Gentium i Apostolicam Actuositaten
Què comportà el Concili? Inquietuds. Reflexions sobre al caràcter seglar de l’OFS. Abans semblava que per santificar-se s’havia de sortir del segle, però els seglars franciscans sense sortir del segle, s’hi comprometen.
   Ens recorda Santa Rita de Lucca que en fou un gran exemple.

   La nova Regla significa un gran avenç, i ens cita l’art.33 de les CCGG que parla de la guia i coordinació de les Fraternitats; i l’art.22 de la Regla que diu: “Els franciscans facin-se presents en el camp de la vida pública...” 
Tot això va ser exposat amb Power Point tot va mostrar una postal de “l’Eremo delle Carceri” (Assisi), on sant Francesc amb altres frares contemplen de nit l’univers estrellat. Una imatge molt bonica.

   Ens cita Sant Roc de Montpeller, terciari franciscà, fill del governador de la ciutat. Als 20 anys distribueix tots els béns entre els pobres i renuncia al govern i continua el seu camí pensat de pelegrí.

   És bonic constatar –ens diu-, que fou en una reunió de frares a la Porciúncola, la casa mare, on se n’adonen que hi hauria d’haver seglars perquè, si no faltaria la “reciprocitat vital”.

   Ara en el Power Point surt una imatge de Sant Francesc amb la Regla del Terç Orde sota el braç, és molt curiosa.

   Després una altra imatge de Santa Isabel d’Hongria en el seu hospital cuidant els malalts.

   Tota una sèrie de testimonis franciscans que ens ajuden a estimar cada vegada més els germans de la nostra Fraternitat Seglar i a tos els nostres germans religiosos i religioses que vivim el mateix carisma.

 

   CARLES FONTANALS:  l’OFS avui i perspectives de futur.

   Primer de tot el germà Carles ha fet un reconeixement dels germans i de les persones amb les quals ens hem relacionat, i que ens han fet molt de bé.

   La situació actual de l’OFS és similar a les circumstàncies de tota l’Església. Fa temps que vivim una mica acomodats, però hem d’admetre que ens han volgut acomodar. No obstant els qui se n’han salvat i estan disposats al servei són els qui sostenim l’Església.

   Els germans de l’Orde Franciscà Seglar, han de ser, sobretot, acollidors per rebre els desenganyats. Estimar les persones pel que valen, no fer discriminacions, atendre amb amor i tendresa els qui pateixen. No hem de judicar ningú, és una forma de creure’ns millor que els altres. No es pot excloure ningú i ajudar al desenvolupament de les persones. Tots són necessaris, no podem rebutjat ningú.

   Ens trobem en el nostre món amb una sèrie de problemes morals nous, que ens hauríem d’ajudar a solucionar-los. La família com a institució de base és el nucli acollidor, el nucli de desenvolupament de la persona.

   Hi ha situacions que no controlem i tenim por. Per assegurar el pa.... el Parenostre de cada dia... Aquesta crisi d’ara és una angoixa de falta de confiança. 

   En aquest punt ens llegeix l’article 14 de la Regla:

Cridats, juntament amb tos els homes de bona voluntat,
 a construir un món més fratern i evangèlic
per tal de portar a terme l’edificació del Regne de Déu,
conscients que qualsevol “qui segueix Crist, l’home perfecte,
esdevé també ell més home”,(LG 31)
exerceixin  amb competència les pròpies responsabilitats
 amb esperit cristià de servei.

   I conclou: ens hem de deixar portar per Déu, seguint el missatge de  Francesc que té 800 anys d’existència: pobresa, mansuetud, dolcesa... esglaons que ens ajudaran a créixer. Contents sempre i agraïts a Déu cada dia pel nou dia, hereus de la “Veritable Alegria”, que puguin dir: “Mireu com s’estimen!” .

   Després d’un breu descans, es va començar la Taula Rodona, tenint com a moderador el germà Carles Llompart.

   La primera havia de ser la germana caputxina Mª Pilar Lumbreras, que no va poder assistir per malaltia; per tant li va tocar el torn a la germana Mª Remei Garcia. Va ser molt concisa, i va fer referència a les seves vivències des del principi que es va començar a elaborar la nostra estimada Regla. Van ser uns anys de treball però plens d’il·lusió i de força.

   El P. Lluís de Reus va ser el primer que em va enviar la primícia de la Regla traduïda i mecanografiada per ell mateix junt amb una carta molt bonica en la qual m’adjuntava tots els documents acreditatius en data 4 d’octubre de 1978. A fi que els germans poguessin conèixer-la bé, es van confeccionar quatre llibrets repartint els 26 articles de la Regla amb una glossa molt treballada per l’equip de germans que ho va elaborar: El germà Francesc Cortès va redactar una segona edició en un sol volum el gener de 1996.

   Hem recordat alguns dels seus fruits, com les “JORNADES DE PALLEJA”, celebrades més de 25 anys, i el record que en va fer el germà Francesc Vayreda als 12 anys de ser publicada la Regla en una trobada celebrada al Convent de Sarrià el 29 d’abril de 1990.

   A continuació el  P. Miquel ha estat més extens i ha citar tota una sèrie de temes treballats durant aquest període dels germans Francesc Cortès i Francesc Vayreda, sobre el “Compromís temporal”, i la “Laicitat” en un congrés de l’OFS d’Espanya, que se celebrà al Tibidabo els dies del 29 d’octubre al 1 de novembre de 1977.

   Altres documents que ha remarcat, és l’edició de “La Carta a tots els fidels” de Sant Francesc i que es repartí a les jornades de Pallejà ja citades. El P. Miquel ha fet esment també del primer “Itinerari espiritual de l’OFS” mentre es tramitava a la Santa Seu la nova Regla. Per fi la Regla va ser aprovada per Pau VI el 24 de juny de 1978.
    
   També ha fet esment de la PROCLAMA que es va fer a les primers Jornades de Pallejà els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 1976, en la qual és referma el nostre ideari de vivència cristiana i franciscana.

   Una cosa que va remarcar molt el P. Miquel fou el canvi en les Constitucions del primer Orde després del Concili Vaticà II, la manera d’entendre pel primer Orde. Quan es refereix a l’Orde Franciscà Seglar, i hi ha una clàusula que ens ha volgut llegir i diu així: “Així mateix, dintre l’àmbit de la família franciscana ocupa un lloc especial la Fraternitat o Orde Franciscà Seglar, que en comparteix i promou l’esperit genuí i que s’ha de considerar necessari per expressar la plenitud del carisma franciscà”. (nº 95)

   Va mostrar molts altres documents i treballs efectuats durant aquest període, com també ha assenyalat que totes aquestes trobades, de Pallejà, a Montserrat, Recessos, i trobades de formació, foren compartides per tot l’OFS de Catalunya de les diferents branques existents.

   Fou una exposició ben exhaustiva i després d’aquesta intervenció va començar el torn de diàleg entre els assistents.

   Hi havia moltes persones estimades que van venir en aquesta celebració  i en remarcaria una especialment: fra Francesc Linares que va venir des de Múrcia on ara està destinat. Em va donar molta alegria veure’l, doncs ha treballat molt amb nosaltres abans d’anar-se’n al nou destí i l’apreciem molt.

   Després varem compartí tots plegats un dinar molt bo i a més acompanyats de tants germans estimats que són com diu Sant Francesc un gran do de Déu.

   He d’agrair molt a tots els que ho van fer possible i que van treballar-hi perquè tot anés bé amb molt d’amor. Gràcies a tots!

Mª Remei Garcia, ofs

Fraternitat Franciscana Seglar