Presentació “El llibre de la Mel”, de fra Valentí Serra de Manresa

El passat dijous 9 de maig, al Centre Cultural La Violeta del barri de Gràcia, ple de gom a gom, tingué lloc la presentació del nou volum de la Col·lecció de l’Ermità d’Edicions Morera, “El llibre de la Mel”, escrit per fra Valentí Serra de Manresa.

El Sr. Norbert Tomàs, director d’Edicions Morera, fou l’encarregat de presentar les persones que intervingueren en l’acte: la Sra. M. Àngels Pérez Samper, catedràtica d’Història Moderna; el Sr. Marcel·lí Virgili, gran coneixedor i difusor de la cultura popular i fra Valentí Serra, autor del llibre. Així mateix, el director tingué unes paraules d’agraïment per al Sr. Ferran Alemany, de Mels Alemany, que ha col·laborat en l’edició de la publicació.

La Sra. Pérez, que havia estat professora de fra Valentí, destacà dues de les seves dimensions, com a escriptor de llibres d’Història de l’Església, i com a divulgador de les tradicions i les herbes remeieres… La catedràtica indicà que la mel és un tema que acompanya la història de la humanitat, des dels testimonis pictòrics trobats a les coves paleolítiques i neolítiques, passant per la Bíblia que defineix la Terra Promesa com la “terra que regalima llet i mel”, i el món clàssic on la mel era gairebé un component sagrat per als grecs i els romans. Assenyalà que aquest era un petit gran llibre que, a més d’estar editat amb bellesa, aconseguia explicar les coses de manera rigorosa i alhora assequible a través dels seus sis capítols: I. El món de les abelles a Catalunya; II. Tradicions apícoles rurals i apicultura caputxina; III. Les plantes mel·líferes i les varietats de la mel; IV. Utilitats de la mel i de la cera en la medicina popular; V. Mel i gastronomia; VI. Calendari de l’apicultor. A més, el volum compta amb un glossari molt útil.

La Sra. Pérez explicà com a la mel li va sortir un competidor, el sucre, que procedent d’Orient, al principi fou considerat un element exòtic. Posteriorment es va estendre cap a l’Atlàntic, cap a Amèrica, on es van fer grans explotacions amb mà d’obra esclava. Per això, la història del sucre és amarga, perquè està basada en l’esclavitud. Malgrat aquest competidor, el consum de la mel continua fins a dia d’avui i, a més dels usos en la cuina i la rebosteria, s’utilitza per a la fabricació d’espelmes i amb finalitats terapèutiques. Conclogué assegurant que la mel ajuda a endolcir la vida.

El Sr. Virgili, al seu torn, indicà que fra Valentí és un pou de ciència, que viu amb la natura i que té tanta capacitat de treball que es pot dir que és com una abella. Explicà que a moltes cooperatives de Catalunya es troba el dibuix o esgrafiat d’una abella, com a símbol de la laboriositat. Aquest insecte també és símbol de reialesa, i el rusc, símbol de la comunitat. Durant la seva intervenció adreçà algunes preguntes a l’autor: És veritat que les abelles després de clavar el fibló moren?, com podem saber si una mel procedeix només d’una flor o és una barreja de diverses?, la bona mel és per sant Miquel?, la mel va bé contra les cremades?, la mel quan cristal·litza perd qualitat?… que fra Valentí anà responent amb claredat una a una. El Sr. Ferran Alemany també intervingué, tot indicant que la mel no vol l’excés de temperatura ni l’excés del pas del temps, malgrat se sap que encara que passin milers d’anys no es torna tòxica.

Fra Valentí expressà la seva satisfacció pel llibre, per com s’ha estructurat i pel seu resultat estètic. Indicà que l’apicultura rural, segurament sigui l’experiència ramadera més antiga, perquè abans de cuidar gallines i cabres, l’home observava l’abella, els seus moviments, i d’alguna manera va intentar domesticar-la per obtenir aquest producte saborós que és la mel. En les abelles es pot destacar la seva capacitat de treball, d’organització, i el fet que treballen per a la col·lectivitat i se saben distribuir el treball. El caputxí recordà Einstein quan deia que si no hi haguessin abelles no podríem viure, no hi hauria agricultura i ens moriríem de gana. Com a conclusió remarcà que hem de protegir les abelles, perquè són molt importants per a la vida humana.

L’acte acabà amb la signatura d’exemplars per part de l’autor. Els assistents pogueren fer un tastet de Ratafia de l’Ermità i s’endugueren un pom d’herbes remeieres.