L'HORA DEL TALLAT
  Abraçant la por amb l'esperança

 

   Ens trobem inmersos en temps confusos en els que les coses canvien ràpidament i sovint ens trobem sense respostes. Hi ha moments en que aconseguim aturar-nos, mirar endavant i enrera i reconèixer en quin camí estem i en quin punt d'aquest camí. M´hi va fer pensar un partit de futbol de fa unes setmanes. Érem joves marroquins, musulmans i catalans. Des del primer moment que vam plantejar com faríem els equips ens vam trobar amb una exigència, gens flexible, per part d'algun jove marroquí de fer equips segons nacionaltat o religió. El xoc de civilitzacions promogut i patrocinat des de les altes esferes havia calat, tot i que, en el nostre cas era, més aviat, un joc de civilitzacions. Els nostres principis interculturals cruixien al veure un cert esperit competitiu i començàvem a jugar una mica decepcionats. Al llarg del partit, discretament, vam anar convidant-nos a barrejar-nos, però, no hi havia manera.

    Finalment, vam desistir i vam deixar el partit del mestissatge per una altra ocasió; vèiem un camí. Va ser llavors quan un dels joves marroquins més reticents ens va convèncer a tots de barrejar-nos durant els últims minuts. Quan la petita pressió desapareixia va arribar l'entesa. Després vam anar a casa amb un somriure, oblidant-nos del resultat; havíem fet un petit pas que doblegava el xoc i enfortia un pont.

    Al comentar el partit amb companys de cafè i amb més perspectiva em vaig adonar que el sol fet del partit de futbol amb molta esportivitat ja era un gran pas, fossin quins fossin els equips. No li havia donat prou importància al compartir un espai amb aquells a qui molts dels nostres "alts càrrecs" (més retirats o menys) acusen d'envaïr-nos i colonitzar-nos fa segles amb espases i cavalls. I tampoc, al fet que ells acceptessin un partit amb aquells a qui molts dels seus "alts càrrecs" acusen d'insultar la seva religió i/o de voler cristianitzar els països àrabs per la força.
En aquests temps, és imprescindible que valorem els gestos del dia a dia, els petits passos arran de terra, buscant espais per compartir i que avancem sense por cap a tot horitzó. El xoc de civiltzacions és una malaltia infecciosa que ens tanca i paralitza. Es cura caminant, aturant- nos per avançar més enllà, reconeixent el camí i abraçant la por amb l'esperança.

El tallat

L'hora del tallat