L'HORA DEL TALLAT
  UN ALTRE CIVISME ÉS POSSIBLE


   Per sota dels  grans titulars dels mitjans de comunicació, de les lleis dictades des de dalt i de les polítiques de quatre anys hi ha una intensa i constant lluita de lletres petitetes.

   El poder establert constantment  intenta esgarrapar-nos alguna paraula i després de manipular-la i canviar el sentit i el significat ens la llença a sobre com una llosa. Sovint, però, els ciutadans ens n'adonem  i sortim al carrer perquè es visibilitzin les  contradiccions. No ens  deixem confondre tant fàcilment com agradaria a alguns.

    Així ens van  dictant paraules i significats, esperant que a còpia de repeticions acabem assimilant i repetint. El poder somnia que amb les seves definicions farem  auto dictats.  Ens ha passat en política internacional amb allò de la guerra preventiva, els danys col·laterals o la globalització. Però, hem resistit a aquestes usurpacions  amb sentit comú i l'ajut del diccionari.   Hem defensat que la guerra mai pot ser preventiva perquè és la pitjor manera d'afrontar un conflicte i la millor per no resoldre'l; no hi ha cap mal  pitjor a prevenir que una guerra. Que la vida mai es pot considerar col·lateral de res. I que la globalització no consisteix en "compartir" només el que interessa a una minoria poderosa i en no fer nostre el dolor de qualsevol ésser humà. (Des d'aquí, aprofito per solidaritzar-me amb el poble Bolivià que pretén sortir de la misèria acabant amb l'expropiació de Repsol i altres pirates).

    Cal que desemmascarem el llenguatge del poder. Hem de  recuperar moltes paraules de la confusió i retornar-les a la seva funció; la d'entendre'ns.

   Últimament a casa nostra, el Senyor Batlle  ens està prenent  una paraula més. La paraula civisme es troba en un punt molt perillós i ens demana que no la deixem sola, per no convertir-se en un altre obstacle entre els ciutadans. Vol seguir sent una ajuda a la convivència i un punt de trobada ( i no un "meeting point").  

    Mentres, segons alguns diccionaris,  civil  fa referència als ciutadans,   cívic     únicament fa referència a allò relatiu al ciutadà en l'ordre polític i  al zel pels interessos i per les institucions de la pàtria. Seguint aquesta línia,  civisme és el  zel pels interessos i per les institucions de la pàtria. És una manera de veure el civisme allunyada dels ciutadans i de la convivència. Molt allunyada d'aquella que l'entén com les pautes mínimes de comportament que ens permeten conviure en pau i llibertat,  respectant els altres, els objectes públics i l'entorn natural.
L'arrel llatina ve de ciutadà, « cives ». Però, sembla que el Senyor Batlle prefereix orientar la ciutat cap a un model de: "Barcelona shopping line". En el que els ciutadans, la convivència i el civisme passem a un segon o tercer terme.

    En la "shopping line" podem entendre aquesta ordenança que dictada des del zel pels interessos de les institucions i de la pàtria és capaç de regular  d'una pinzellada totes aquestes qüestions: grafits i pintades, conductes que adopten formes de mendicitat, atemptats contra la dignitat de les persones, oferta i demanda de serveis sexuals, conductes que adopten formes de mendicitat,  pancartes, cartells i fullets, juguesques,  ús inadequat de jocs, contaminació acústica, ús de platges i zones verdes, venda ambulant, ús impropi de l'espai públic, necessitats fisiològiques, actituds vandàliques i begudes alcohòliques. Per si fos poc, l'últim apartat es titula  "altres activitats".

    Sembla que amb el poc diàleg que hi hagut, l'escassa mirada dels ciutadans i l'amplitud de les qüestions regulades, podem dir que és una ordenança molt agosarada i d'una manera d'entendre el civisme perillosa.  Aquesta ordenança, de moment, es coneix com "del civisme" mentres que  el seu títol  era de "mesures per fomentar i garantir la convivència". És una petita victòria de la ciutadania, però, encara ens cal recuperar el civisme i treure'ns aquesta llosa. Perquè finalment cada cosa s'anomena com el que és.

El tallat

L'hora del tallat