L'HORA DEL TALLAT
  CONTE DE NADAL

   En la història de cadascú de nosaltres hi trobem dies importants, dates que representen més que un número al calendari. Hi ha moments que ens fem grans de sobte o que ens rejovenim, que ens comprometem amb alguna idea o alguna persona, que fem un pas important a nivell professional o acadèmic, que ens obren els ulls, moments que ressalten per alguna alegria o per alguna tristesa.

   Són instants que ens marquen i ens fan com som.   

   En aquests dies de plàstics, paneres, papers d' embolicar, cues, boles, garlandes, escales mecàniques, bombetes, regals  i "papás noëls", he recordat un d'aquests  moments que et marquen i et canvien per sempre. El dia que descobreixes qui són els que col.loquen els regals a les sabates i  es mengen els torrons, les neules i beuen  cava la nit de reis. En aquell pas tanques una porta de fantasia, il.lusions i màgia darrera teu i n' obres una altra en la que, inevitablement toques molt més de peus a terra.

L'HORA DEL TALLAT

   Recordo que l'àvia em va explicar com  ho va descobrir. I aquella història em va rodant pel cap mentres em trobo rodejat  d' aparadors, bombetes, llaços i cortines d'aire calent. L' àvia de petita vivia en un barri força humil dels afores de Barcelona, al terrat d' una fàbrica. De veïna tenia una amigueta que vivia amb la  mare i  un germanet petit. Aquests veïns eren humils i tenien
una lluita diària  per tirar endavant. La nena s' havia de fer càrrec del petit, havia d' ajudar a casa i, tot i així,   vivien amb forces mancances. L' àvia veia el contrast entre la seva sort i la de la seva veïna que moltes vegades no podia sortir a jugar al carrer perque havia d' ajudar a la mare i  cuidar el
germanet.

   Quan s' apropaven les festes de Nadal, l'àvia i la seva amigueta, van voler fer la carta als reis juntes. I a més a més, van decidir que demanarien la mateixa joguina: una cuina. Van enviar les cartes a Ses Majestats els Reis Mags d' Orient i esperaren impacients que arribés el dia sis de gener.  Quan per fi van passar aquells llargs dies de principis de gener, l' àvia es va llevar ben d' hora i va córrer cap al menjador per desembolicar els regals i jugar amb la cuineta. Diu que encara recorda com n' era de gran. Una cuina amb els fogons ben lluents i que imitava molt bé les cuines dels grans. Després de jugar-hi una estona va decidir anar a veure l'amiga, així que va carregar la cuineta com va poder i va sortir al carrer. L'amiga havia decidit fer el mateix i es van trobar de cara. La amigueta  va aparèixer amb un parell de fogonets petits i trencats, amb la cara trista i els ulls mirant a terra. Absolutament abatuda.

   La meva àvia tampoc entenia res.

   ¿Com podia ser que els Reis Mags d' Orient que eren tant bons li haguessin portat aquells fogonets trencats a la seva amigueta?

   ¿I com podia ser que ella que no havia d' ajudar a casa i que tenia totes les facilitats tingués aquella cuina tant meravellosa?

   L' amiga que ja venia trista enacara es va entristir més al veure que a l' àvia sí que li havien portat la cuina que havia demanat.

   L'àvia va córrer cap a un convent de monges que conexia i exclamava: "els Reis Mags són dolents!". Quan entremig de sanglots va poder explicar-se, una monja, va trucar als pares perquè la vinguessin a buscar i parlessin amb ella.

Li van explicar qui  eren els Reis Mags i perquè ella podia tenir aquella cuina i l' amiga no.

   Després van jugar juntes i van compartir les cuines perquè jugar sola sempre és bastant avorrit.  Així va ser com l'àvia es va començar a fer gran i el seu univers va perdre  molta màgia.
  Però, a mi el que em xoca és com uns dies que són de joia, alegria, germanor, il.lusió i esperança es poden convertir en dies tristos, foscos, de fustracions, desigualtats, números vermells, privilegis i diferències. En la mesura que ens allunyem del sentit del Nadal i ens endinsem en les bosses i el consumisme compulsiu perdem plenitud i felicitat. I a més a més, potenciem la injustícia,
els conflictes,  la insostenibilitat i la explotació.

  Per molt que ens vulguin enganyar i enlluernar en el consumisme  i en els grans magatzems no només no era Nadal fa un mes i mig, sinó que allà no n'és ara i tampoc ho serà mai. El Nadal l' haurem de cercar justament en la direcció contrària, a contra corrent i fora dels plàstics.

L'hora del tallat