L'HORA DEL CAPUTXÍ
  CAPUCCINO Nº47

    Collir espàrrecs boscans. Una activitat saludable que implica un mínim d’exercici físic, que permet gaudir de la natura sense malmetre-la (els espàrrecs surten fàcilment amb una mica de pluja), i que els fruits recollits es poden assaborir posteriorment fent una bona truita.

   Però la nostra actitud i el nostre comportament quan anem enmig del bosc a passejar no coincideix amb l’actitud i el comportament  quan hi anem a collir espàrrecs. Introduir-se al bosc per fer un passeig ens asserena, ens pacifica, ens oxigena tot l’ésser, esdevenim éssers passius disposats a deixar-nos regalar per les sorpreses de l’entorn. En canvi, anar a collir espàrrecs ens posa en un estat d’atenció interior i exterior que provoca  afany - i fins i tot deler- per trobar allò que es cerca, neguit per trobar-ne més, decepció i fins i tot mal humor per no trobar-ne prou, i esdevenim éssers actius disposats a obtenir resultats. Aleshores el bosc deixa de ser quelcom a contemplar o a admirar per a esdevenir quelcom a aprofitar, a aprehendre; deixa de ser una finalitat per convertir-se en un mitjà; deixa de ser un amic per convertir-se en un proveïdor; es passa de la comunió a l’apropiament.   

   Aquesta anècdota boscana de repercussions irrisòries reflecteix a mínima escala l’afany humà d’aprofitar-se de la natura, de les persones, dels pobles...; de voler més fins a l’explotació i a la degradació, trencant aquella harmonia que brolla del respecte i de no demanar a l’altre més del que és capaç de donar.

 
L'hora del Caputxí