L'HORA DEL CAPUTXÍ
  CAPUCCINO Nº45

   Guerra entre Israel i la milícia xiïta de Hezbol.lah. La ciutat de Jerusalem, allunyada dels bombardeigs, segueix l’activitat habitual però es respira un ambient de preocupació. Les repercussions del conflicte bèl·lic es tradueixen en l’acollida de famílies que han marxat del Nord, i en un estat d’alerta que porta al desplegament de més policia pels carrers.

    A l’entrada de la Porta Nova (una de les portes d’accés a la ciutat antiga emmurallada de Jerusalem) hi ha tres policies israelians vigilant. Estan esmorzant a la dreta de la porta. A l’esquerra, assegut en un banc, hi ha un jove àrab, amb una bossa grossa al costat, que recolza el cap cot entre els braços. La mirada és trista i preocupada. De cop i volta, un dels policies israelians s’atansa cap a ell, i sense dir-li res, li ofereix un panet amb un formatget. El jove àrab, aixeca el cap i li diu que no amb la mà. El policia insisteix i el jove l’agafa. En un instant se’l cruspeix.

    Aquesta escena tan sols ha durat 1 minut, però posa de manifest que àrabs i jueus també saben ser delicats i compartir l’esmorzar de forma espontània. A la Porta Nova no han guanyat ni la prepotència ni l’orgull, sinó la naturalitat de voler oferir i de saber acceptar. En un ambient bèl·lic enrarit i tens, que fa créixer encara més els sentiments de rebuig mutu entre els dos pobles, el detall del policia jueu d’oferir, i del jove àrab d’acceptar, obre una escletxa entendridora d’esperança vers un futur compartit en pau.

 
L'hora del Caputxí