L'HORA DEL CAPUTXÍ
  CAPUCCINO Nº2


            Dormir és imprescindible pel nostre organisme. Després de l’activitat de la jornada ens cal refer les forces i anar al llit. Aquest dormir el podem definir de necessari i positiu. No obstant, hi ha un altre dormir que és conseqüència de no tenir res a fer. És el dormir de l’avorrit i del gandul. Aquest dormir és clarament negatiu. Però hi ha un tercer matís del dormir que és fruit d’un mecanisme de defensa inconscient. Quan una situació desagradable ja sigui física o mental ens assetja i no sabem com afrontar-la, “ens ve la son i les ganes de dormir”. Aquest dormir és fruit d’un aclaparament que ens lleva les forces i ens fa venir cansament i son.

            Aquest dormir que podem qualificar “d’involuntari” és conseqüència de la pressió exterior: demandes o exigències dels altres, exàmens, feines concretes, preocupacions, compromisos, problemes... O més ben dit, és fruit de les dificultats que tenim a assumir aquesta pressió exterior concreta. El sentir-nos amb poques forces per afrontar aquests reptes, inconscientment ens fa venir l’aclaparament i les ganes de dormir.

            Tanmateix no podem caure en l’altre extrem que seria estar sempre “a la que salta”. Davant d’una situació desagradable, enlloc “d’adormir-nos” el que fem és reaccionar atacant. Un atac que és en el fons una defensa, un mecanisme de defensa també inconscient i que reflecteix la mateixa situació que trobem en el “dormir involuntari”: davant la pressió exterior que no ens veiem capaços d’assumir, la millor manera de defensar-nos és amb un bon atac, amb agressivitat.

††††††††††† Que n’és de difícil trobar l’equilibri!

 

 
L'hora del Caputxí