PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'EN MIQUEL OLIVERAS

“En Berga i en Vayreda al taller d’Olot”, de Miquel Oliveras            Olot, 20-octubre-2012.

    Començo amb un viu agraïment al Miquel Oliveres per convidar-me a formar part d’aquesta taula tan entranyablement olotina on em sento desplegant un doble paper: el primer i més important és la sincera comunió fraterna que m’uneix amb en Miquel, i el segon, com a portaveu dels frares caputxins que, de diverses maneres i en variats moments històrics, hem intentat fer costat als olotins. Però no he vingut sol, m’acompanyen més frares dels convents barcelonins de Sarrià i Pompeia, d’Arenys de Mar, i dos missioners que estan a Costa Rica.
Segueixo amb una entusiasta felicitació a tots els qui han fet possible la publicació d’aquest llibre: evidentment a l’autor, però també al maquetista –un altre artista-, als editors, correctors, patrocinadors... Quina publicació més polida, alegre i vivaç: en podeu estar ben cofois!
Em vaig assabentar del projecte d’aquest còmic quan en Miquel em responia un correu el 17 de desembre de l’any passat. Em permeto llegir-lo:
Bon dia jordi, pau i bé!
Seré a can feliç, amb l'estufa encesa i el foc apunt per coure unes costelles de xai. També tinc una petita sorpresa; un  llibre que a través de dibuixos explica la història dels sants. Crec que t'agradarà...Vaig haver d'anar tres setmanes a la Mata per estar  sol i poder-lo acabar.
T'espero el 29.
Una abraçada!
Miquel
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'EN MIQUEL OLIVERAS
 

    Tres setmanes d’aïllament per arrodonir una obra que li reclamava una inspiració i dedicació especial. No va arribar als 40 dies dels grans personatges bíblics com Moisès i Elies a la muntanya del Sinaí, o del mateix Jesús de Nazaret al desert de Judà, fins i tot sant Francesc d’Assís que visqué quaranta dies d’aïllament a la muntanya de la Verna. Però no estem parlant d’un temps cronològic sinó, permeteu-m’ho dir, d’un temps místic. Es tracta d’un espai temporal abastable a ànimes religioses molt treballades i a artistes disciplinats i sacrificats. Es tracta d’un període que no el marquen les agulles immutables d’un rellotge sinó el grau d’inspiració aconseguit, la vibració interior que empeny a treballar, la concentració exclusiva –gairebé obsessiva- que ajuda a recrear, fins i tot en hores de son, la creació que l’ocupa. És aleshores quan surten els bons fruits, quan tots els cops de pinzell esdevenen imprescindibles, quan cada frase dels personatges té el seu matís, quan l’obra queda amarada d’una personalitat que irradia respecte, perquè tot ha estat cuidat harmoniosament fins al darrer detall.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'EN MIQUEL OLIVERAS

   Així com Moisès baixà del Sinaí amb les taules de la Llei; el profeta Elies descendí amb la missió de tornar al seu país; Jesús de Nazaret inicià la seva predicació; sant Francesc baixà de la Verna amb els estigmes..., en Miquel retornà de la Mata amb les il·lustracions del llibre sota el braç, amb un treball inspirat, gosem dir que inspiradíssim.

   Constatem que el còmic reflecteix una intensa empatia, quasi veneració pels personatges i els espais que s’il·lustren, però ens atrevim a dir que n’hi ha dos amb qui en Miquel s’identifica plenament, recreant-los amb més vivacitat, projectant-se sense cap dissimulació com assenyalaria un psicòleg: es tracta de l’avi Berga i de fra Tomàs de la Pinya. Ambdós són els discrets protagonistes de les vinyetes més entranyables: la missa i el dinar a casa d’en Joaquim Vayreda i la visita guiada de l’avi Berga pel taller. El sermó de fra Tomàs a la capella domèstica citant un text colpidor de sant Pau, i l’entrada semitriomfal –davantal en mà- de l’avi Berga a la sala d’emmotllatge són un viu retrat del Miquel. Són les dues cares d’una mateixa moneda. Però l’escena més vibrant de tot el còmic és, per a nosaltres, la darrera: una simpatiquíssima salutació teatral de l’avi Berga que irradia agraïment, reverència i proximitat. El seu rostre queda amagat per la inclinació del cos, però si la figura aixequés el cap, la faç que veuríem dibuixada és la del Miquel.

   Perquè en aquest edifici que ens acull l’autor hi exerceix la tasca de discretíssim i delicadíssim custodi, maldant perquè l’actual museu-taller on ara treballa continuï irradiant l’aire familiar, artístic i religiós que es respirava en l’antiga vivenda-taller on hi va créixer. El còmic que avui ens ocupa té la virtut de reflectir aquestes tres coses. No endebades li dedica el llibre al seu pare Marian, el seu referent més proper i evident que art, religiositat i familiaritat són combinables amb una atractiva bonhomia.
Però el còmic recull quelcom més que la història d’un negoci familiar transformat en un bell museu: expressa una etapa important de la història olotina amb les mundialment conegudes fàbriques de sants. Opinem que aquest llibre amb il·lustracions és la millor manera de revalorar un passat de grans iniciatives i d’encoratjar un present difícil. Avui dia, ens fa més simpàtics i moderns comprar un caganer amb el rostre d’un personatge famós que la imatge d’un sant, encara que popularment utilitzem la dita: “té més raó que un sant”.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'EN MIQUEL OLIVERAS

   No oblidem que una fàbrica de sants esdevé un patrimoni artístic, un àmbit local de creació artística i un actiu cultural que hem de saber apreciar. Ens ho recrea la penúltima vinyeta on, acabada la visita del taller, els olotins van exclamar: Visca! Fantàstic! Visca els sants d’Olot! Quin bé per a la ciutat! Això és més que un taller: és un museu! És una meravella! Això és artesania de la bona!      
Moltes gràcies!

fra jordi cervera i valls

 
[+] notícies