TROBADA A SANT CUGAT (30-gener-2010)

   El dissabte 30 de gener, ens reunírem al Noviciat de Religioses de la Puresa de Maria un grup de laics de les diferents fraternitats caputxines.

   Des del principi es va crear un ambient de fraternitat que va propiciar, a més d'una trobada amb Crist, una TROBADA ENTRE CRISTIANS. Vam començar amb una estona de pregària. Entre cants i textos del Nou Testament, l'Esperit ens va disposar per a acollir el tema d'aquest dia: LA PARADOXA CRISTIANA. Corpresos per aquesta “lògica-inversa” de Déu, la Gna. Begoña Fornes, mestra de novícies, ens va fer una xerrada en què va desenvolupar aquest tema.

   A partir de l'experiència purament humana vam reconèixer aquesta “inversió” que Déu posa en l'entranya mateixa de la humanitat, aquesta contradicció aparent que adquireix tot el seu sentit en una dimensió més profunda. L'home descobreix que en si mateix existeix una contradicció inherent: certes alegries el condueixen a experimentar el buit i la insatisfacció, i el major dolor pot arribar a ser font de goig profund. Així, una mare descobreix en els “dolors” de part l'alegria profunda pel naixement del seu fill i la major experiència de misèria es converteix en la major experiència de perdó. L'ésser humà “ferit” clama a Déu quan descobreix en la seva finitud l'anhel d'infinit. La paradoxa augmenta encara més quan aprofundim en Déu mateix, un Déu que és Tri i Un alhora, que essent Totpoderós es mostra en el petit, que demana quan vol donar i que condueix pel desert i la solitud a la comunió amb Ell. En Jesús, la paradoxa s'extrema ja que en si mateix uneix l'incompatible, la humanitat i la divinitat. Jesús ens desvetlla el perquè de la paradoxa: el diví s'ha barrejat amb l'humà, els criteris de Déu que són contraris a la lògica humana estan regint ja en la realitat del món. D'aquesta manera RECONCILIA el que ha estat enfrontat, per tant, no elimina la nostra ferida per a afirmar la seva Bondat, sinó que fa d'aquesta, ocasió de  la seva Gràcia. Aquest és el cristià, que s'ha deixat abraçar i besar per Crist, que reconeix, mostra i estima la seva ferida permetent que el PAS DE DÉU per ella la transfiguri en ESTIGMA, que va descobrint que les “i” (no les “o”) són les que fan créixer i fecundar la vida: dolor i amor, mort i vida no es poden separar, és més...”EN EL DOLOR DE L'AMOR ES TROBA LA JOIA PROFUNDA DE LA VIDA”

 

   

   Per a assaborir aquest Misteri vam tenir una estona de meditació personal i, com a comunitat cristiana, ens vam reunir després en grups per a posar en comú ressonàncies i experiències de les paradoxes en la nostra vida, que en ser compartides s'assenten i enriqueixen més. La celebració de l'Eucaristia, presidida per Josep Manuel Vallejo, va ser una veritable acció de gràcies per la misericòrdia que Déu mostra envers nosaltres. La trobada va continuar amb un menjar fratern i per la tarda, la paradoxa fou expressió artística de l’art amb què Daniela Turull ens féu vibrar amb l'explicació de la peça musical “El Magníficat” de Bach. En la mateixa línia, les novícies de la Puresa van fer dues representacions teatrals plasmant com en la nostra debilitat Déu es fa fort.

   Finalment, amb aquest “sabor a paradoxa”, vam acomiadar no a “les diferents fraternitats de laics”, sinó als nostres GERMANS en Crist. Donem gràcies de cor per aquesta trobada, desitgem que Déu segueixi fent créixer el seu Amor entre nosaltres i que sapiguem donar un veritable testimoniatge d’homes i dones “transfigurats”.

   
[+] notícies