ERIC-EMMANUEL SCHMITT A BARCELONA (4 juny 2009)

   Convidat per l’ambaixada francesa, el dia 4 de juny l’escriptor i cineasta E.E.Schmitt va protagonitzar una taula-debat literari a la llibreria La Central del Raval de Barcelona, junt amb l’escriptora d’origen marroquí Najat el Hachmi, autora de la novel·la L’últim patriarca (guanyadora del premi Ramon LLull 2008). L’escriptora Ada Castells, autora de la novel·la El dit de l’`àngel que parla del protestantisme a Catalunya, moderà la sessió. El tema era Literatura i Religions.   

    L’equip de redacció de la nostra revista Catalunya Franciscana hi va ser present, entre altres coses perquè en el número anterior, al senyor Schmitt li havíem dedicat un article.


   La moderadora va començar preguntant-los sobre la pròpia experiència religiosa, com se situaven en aquest moment i com això es reflectia en la seva literatura.

   Schmitt va començar explicant com ell procedia d’una família atea, en un ambient culturalment catòlic i com, a través de la filosofia, es va situar des de l’ ateisme a l’agnosticisme. Després d’una experiència mística, mentre es trobava perdut en el desert, va experimentar la presència de Déu, “el Déu de totes les religions”. A partir d’aquí va buscar en el poetes i els místics de les diverses religions una explicació per a la seva experiència. Començant pel budisme, el judaisme i acabant amb la lectura dels quatre evangelis on diu que va trobar l’experiència més humanitzadora, amb l’amor com a centre.

ERIC-EMMANUEL SCHMITT A BARCELONA: LITERATURA I RELIGIONS (4 juny 2009) ERIC-EMMANUEL SCHMITT A BARCELONA: LITERATURA I RELIGIONS (4 juny 2009)

   Va explicar també com la novel·la i la narració són capaces de reproduir la vida i les seves emocions molt millor que la filosofia, i com els personatges són com una màscara davant la qual es pot dir de tot, i que fins i tot parlen i dialoguen amb tu.

   En l’obra del Sr Schmitt hi ha un important component intel·lectual, de diàleg filosòfic. Però al mateix temps està plena de personatges emotius que parlen al cor. Ens va dir que considera l’emoció, essencial i part integrant de la filosofia i de l’aproximació de l’home a les coses.
Quan li van preguntar per la joia de la vida i l’experiència de la bellesa que traspuen alguns dels seus personatges, va respondre  que és molt important fugir de la mandra i la comoditat  de l’ambient i treballar i perseguir les il·lusions per deixar espai a la joia en la nostra vida. També va remarcar la importància de la capacitat de meravellar-se davant la realitat, fins i tot amb un cert esperit “naïf”, tal com transparenten els seus personatges.

   Després el vam saludar, ens dedicà amablement alguns dels seus llibres, i l’obsequiàrem amb un exemplar de la nostra revista.

[+] notícies