HA MORT EL PARE CASSIÀ M. JUST de Montserrat

Notícia
Pare Cassià M.Just

HA MORT L’ABAT CASSIÀ M. JUST

   L’abat emèrit de Montserrat Cassià M. Just, que moria en el Senyor la matinada del dia 12 de març, havia nascut a Barcelona l’any 1926, bé que de molt petit amb la seva família passà a viure a Igualada. El seu pare, el mestre Joan Just, tingué molt bones relacions amb els caputxins d’aquesta ciutat. L’abat solia recordar-ho amb cor agraït. De fet, fou a la catequesi dels caputxins, a càrrec del pare Romuald de Palma, que fou iniciat a la vida cristiana. Acabada la guerra civil entrà al monestir de Montserrat. Hi anà a peu, des d’Igualada, amb el seu pare. Seguí les etapes de la formació amb notable il·lusió i aplicació. Estudià música a Roma i París. En tornar assumí càrrecs de responsabilitat a l’escolania i al noviciat. L’abat Brasó el nomenà prior i, en ser ell elegit com a abat de la congregació benedictina a la qual pertany Montserrat, a finals de l’any 1966, Cassià M. Just el succeí com a abat del monestir. Ben rebut per la comunitat, tanmateix hagué de treballar per reconciliar les tensions internes que li llevaven la pau. S’enginyà per aprofundir el diàleg a base de grups autònoms interns i, eventualment, dels exercicis espirituals. El març de 1967 prengué part per primera vegada a les reunions d’abats i provincials, l’espai de pregària i diàleg dels superiors majors de Catalunya que inicià les seves sessions rere la constitució del sindicat democràtic d’estudiants als caputxins de Sarrià el 1966. Com és conegut, el gest d’acolliment dels caputxins fou rebut pel règim franquista amb amenaces i insults. No foren, però, els únics en ser vexats. Calia, doncs, mancomunar-se i defensar-se. Aplegar-se, és a dir, per assumir criteris d’actuació i propostes filles del diàleg. A l’abat Cassià M.  aquesta experiència de comunió eclesial entre els religiosos l’ajudà molt a aprofundir les seves responsabilitats amb valentia, com ho demostrà amb la tancada dels 300 intel·lectuals i artistes que acollí al monestir l’any 1970 per fer front a les penes de mort del procés de Burgos. Les reunions, especialment durant aquest període, mantingueren viva la consciència de l’Església comptant amb els laics i els sectors més sensibles dels bisbats. Eren el referent eclesial màxim del postconcili. Si d’un costat l’abat Cassià M., amb els altres membres de la reunió, en rebé molt, és també cert que hi aportà moltíssim com a president i sobretot com a persona dialogant i transparent amb l’evangeli sempre al cor. No sols a l’hora de reflexionar, també a l’hora de ser efectiu com ho proven les seves actuacions en el camp social, formatiu i cultural, tinguts a més en compte els seus serveis al país en defensa dels drets humans, la llibertat i la democràcia, del tot obert a tothom que volia ser escoltat. Una imatge de la bondat intel·ligent, la seva, en diàleg amb Déu i els altres; un monjo per altres.

Jb.    

[+] notícies