HOMENATGE AL PARE CASSIÀ M. JUST (5/04/08)

   El dissabte 5 d’abril se celebrà a les Benetes del carrer Anglí un acte en record i homenatge al Pare Cassià M.Just. En un ambient molt emotiu i amb molta assistència de públic, els diversos ponents anaren comentant la figura del pare Cassià des d’angles de vista diversos.
 
   El pare Sebastià Bardolet, ex abat i prior durant el temps del pare Cassià, glossà la seva figura com a monjo i com a abat, ressaltant que en els anys de prior sempre li va demanar consell, mostrant en el discerniment dels temes un gran respecte per la persona, amb sentit sobrenatural i cercant sempre la resposta més evangèlica. Qui vulgui conèixer de prop la seva ànima té un document preciós en les Glosses per a una relectura de la Regla de Sant Benet que publicà l’any 1996. “Home bo, emotiu, murri, agut, una mica tossut, i amb una gran capacitat d’empatia i d’escolta”.



   El pare Joan Botam, ex provincial dels caputxins i amic personal del pare Cassià, parlà del seu esperit profètic i del seu aprofundiment del carisma de la vida religiosa. “Procedia amb una fe molt senzilla i pregona. No el vaig veure mai atuït o esporuguit davant sorpreses i dificultats. Les seves actituds brollaven d’una profunditat posseïda per l’Esperit. El ser “monjo per als altres”, pels de fora, va madurar en les reunions d’Abats i Provincials (RAP). Era un home que, quan parlaves amb ell, no tenia respostes, ell mateix era una resposta! Pel seu tarannà, per la seva actitud, per la bonhomia humil i senzilla era la icona de la bondat i del diàleg”.   

La senyora Laura Borràs, amiga personal del p. Cassià junt amb la seva família, ens va donar un testimoni molt emotiu de la seva relació amb ell en l’acompanyament espiritual. Moltes persones han rebut d’ell al llarg dels anys, consol, ajuda, escolta i paraula guaridora davant de situacions difícils. A part de les seves dots per ajudar les persones, va destacar que era una persona moderna i dialogant.

   En Francesc Domingo, president de la Fundació Acció Solidària contra l’Atur, va ressaltar la inquietud social del pare Cassià, i com va acceptar de presidir l’entitat succeint al seu fundador Josep Mª Pinyol. La fundació té la seva seu als locals de Pompeia-Grups i facilita petits crèdits i ajudes perquè les persones en atur puguin refer la seva situació. Va ressaltar que era un home de consell, que escoltava molt abans de parlar, i que la seva paraula era valorada i escoltada per la seva coherència de vida.


   La germana Maria Lourdes Solé, ex abadessa de les Benetes, ens oferí el seu testimoni de tracte personal durant molts anys amb el pare Cassià. Ens va dir que “era una persona desacomplexada, oberta, que va aprendre a deixar-se portar per l’Esperit sense por. Amb un discurs càlid, no rebuscat, franc i prou humil com per comunicar les pròpies pors. Inspirava confiança, acceptava correccions i crítiques, la seva presència donava pau”.
   
   
   Finalment el bisbe Joan Carrera, ens va parlar del pare Cassià com a home d’Església. El primer que ens va dir, contrapuntant el títol, és que més que home d’Església el pare Cassià era “un missatge del Senyor de l’Església que ens diu com vol que sigui la seva Església. Entranyable, senzill, proper, afectuós. Amb sensibilitat davant el sofriment de l’altre, va ser compassiu, encarnava l’Església del Bon Samarità. Amb gran respecte per la intimitat personal de l’altre, s’adonava del fragment de veritat que tothom té, i això li permetia parlar amb gran llibertat amb agnòstics, marxistes, religiosos... Tenia esperit de salvador, sense condemnar mai, i per això a voltes podia semblar ingenu. Lliure de mites i prejudicis, la seva gran llibertat d’esperit el va fer prendre en temps difícils posicions atípiques. En darrer terme va fer camí sol, jugant-se-la personalment en tantes ocasions”.

   Una benedicció de Déu per a tots els que hem tingut la sort de tractar-lo. Gràcies Pare Cassià, i a reveure!

 

[+] notícies