40 ANIVERSARI DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA

   

   En el context de la celebració del 40è aniversari de la fundació de la Facultat de Teologia de Catalunya, en un acte presidit per l'arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, amb la presència de tots els bisbes de Catalunya, professors i alumnes de la Facultat, i davant d'una nombrosa assistència de públic, el president de la Generalitat, José Montilla va pronunciar aquestes paraules, que pel seu interès us fem a mans. En l'acte va pronunciar una sustanciosa conferència sobre la presència cristiana en la societat postmoderna, el teòleg Bruno Forte de la Facultat de Nàpols.

(Veure documents relacionats)

President de la Generalitat


PARAULES DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN L’ACTE DEL 40è ANIVERSARI DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA

Barcelona, 25 de febrer de 2008

Eminentíssim i Reverendíssim Cardenal,
Excel·lentíssim i Reverendíssim Nunci Apostòlic (Monseñor Monteiro de Castro),
Honorable Conseller de Cultura
(Excms. i Reverendíssims Bisbes i Arquebisbes)
(Magnífica i Excma. Rectora de la Universitat Ramon Llull)
(Reverendíssims Abats)
Dr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia

Autoritats, senyores i senyors

Molt bon dia a tothom.
Vull expressar, per començar, el meu agraïment perquè m’hagin permès de compartir amb tots vostès aquest acte de celebració del 40è aniversari de la creació de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Voldria que les meves paraules fossin de reconeixement i de felicitació la tasca que s’ha dut a terme al llarg de tots aquests anys.
Des de la seva creació, aquesta institució s’ha caracteritzat com a àmbit de reflexió i formació teològica de qualitat.
La Facultat de Teologia ha contribuït de manera decisiva a la formació d’una cultura religiosa universitària de Catalunya, realitzant un notable servei al país.
El 1968, era l'única institució universitària que en els seus estatuts tenia com a llengua oficial el català.
La Facultat de Teologia fou en aquest sentit, una expressió més del que significà l’Església catalana en aquelles èpoques difícils.
Una significació que, adaptada als temps, continua tenint actualment.
Avui la Facultat de Teologia de Catalunya té una projecció internacional important (especialment a Europa, però també a Llatinoamèrica).
I manté un intercanvi acadèmic i intel·lectual amb els centres teològics més representatius del món.
Catalunya ha canviat molt en els darrers 40 anys. La nostra és, ara, una societat molt més plural i diversa.
Però és, al mateix temps,  una societat madura que ha sabut veure en la diversitat religiosa una oportunitat per educar en la convivència.
Al Govern de la Generalitat li correspon actuar per garantir el dret de la llibertat religiosa dels nostres conciutadans.
Aquesta acció s’ha de dur a terme per preservar la separació entre el poder polític i les diverses  creences religioses presents en el context social, respectant l’elecció de cadascú.
La constatació de la  diversitat, però, no impedeix el reconeixement de la diferent incidència que ha tingut cadascuna de les confessions religioses en la història i en el bastiment de la nostra cultura.
La societat catalana té unes clares arrels particulars en la tradició cristiana.
Unes arrels forjades i una tradició rebuda a través de la presència de l’Església.
Només a tall d’exemple, vostès saben que aquest any 2008 també commemorem els 1000 anys de l’elecció de l’Abat Oliba com abat de Sant Miquel de Cuixà i de Ripoll.
El quarantè aniversari de la facultat, doncs, ens brinda una bona oportunitat per rememorar l’aportació valuosa que el pensament cristià ha fet, durant segles,  a la cultura del nostre país.
La cultura cristiana està present en la societat catalana.
I aquesta societat s’ha enriquit amb la fertilitat del diàleg intel·lectual entre Fe i Cultura.
Un diàleg en el qual han participat eminents teòlegs des de la Facultat, el mestratge dels quals ha transcendit de molt aquestes parets.
Un diàleg en el que han pres part, també, altres institucions religioses i seglars conegudes i respectades al nostre país.
Els nostres pobles, els nostres paisatges, la nostra literatura, les nostres tradicions,  tot el nostre patrimoni cultural i artístic,  i el nostre bagatge històric, s’han enriquit amb valors provinents del cristianisme.
Reconèixer aquests arrels, lluny de fer-nos presoners de res, ens  permet mirar al futur amb esperança.
Amb l’esperança que sabrem trobar les respostes adequades als interrogants que ens planteja el món d’avui.
Interrogants d’un món més complex, que no admeten respostes simples ni dogmàtiques.
Compartim amb l’Església catalana la necessitat de treballar plegats per la cohesió social i per fer front  a aquests nous reptes.
Vull assenyalar, en aquest sentit, el treball socialment tant útil del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER). 
Una  plataforma en la qual participen cinc confessions diferents, i sobre la que he tingut ocasió de parlar i compartir-ne la valoració positiva amb el Cardenal Arquebisbe.
Cohesió social i nous reptes: Heus aquí un treball que cal abordar des les pròpies conviccions i principis, però a través  del diàleg i des del respecte a les opinions del conjunt de la societat.
Des del pensament religiós i des de l’ètica humanista i cívica, cal seguir construint el compromís amb els valors de la llibertat, la solidaritat, el progrés, la justícia i en la cerca permanent de la veritat.
És una exigència cristiana, sens dubte.
Però, més enllà, és una exigència ètica, humana i política, si volem construir un món fraternal i més just.
La conferència que ha pronunciat  l’Arquebisbe Bruno Forte sobre el trobament de les religions, reflecteix una qüestió clau, no només en el diàleg interreligiós.
Sinó que també ens ocupa com a govern.
És molt positiu que no perdem mai de vista la conveniència de construir ponts de diàleg que ens duguin de les nostres conviccions a les conviccions dels altres i que, d’antuvi, no compartim.
És positiu que les religions puguin transmetre a la nostra societat uns valors compartits, que ens ajudin a conviure i a enriquir-nos humanament i com a comunitat.
És positiu també que, coincidint amb aquest 40è aniversari, s’hagin organitzat un conjunt de debats amb l’objectiu de mantenir un intercanvi d’idees i d’experiències amb la societat i amb el món.
Aquesta és, des del meu modest punt de vista, una funció que la Facultat de Teologia de Catalunya ha de fer.
Els encoratjo a continuar treballant.  A fer-ho, efectivament, mirant el passat amb serenitat i abordant el futur sense por.
Vencent amb perseverança i esforç qualsevol temptació de defalliment.
Els demano que segueixin essent sensibles al batec del seu entorn més proper i, alhora, amb els processos globals que també ens afecten directament.
I que ho facin aportant a la societat catalana eines i propostes útils per a la seva cohesió, per al respecte mutu i per a la convivència.
Que ens ajudin a entendre de manera més plena el sentit profund de la vida. 
Moltes gràcies.

[+] notícies