ECKHART TOLLE A BARCELONA 2007
Conferència sobre El poder de l'ara

   El passat dia 29 de setembre al Centre de Convencions del Parc del Fòrum de Barcelona va tenir lloc la conferència d’Eckhart Tolle, professor espiritual que porta el seu ensenyament per tot el món a través d’escrits, seminaris i xerrades que imparteix. En aquest sentit són coneguts: El poder del ahora (2001), bestseller que s’ha anant reeditant i que recentment a aparegut en català; El silencio habla (2003) i el darrer Un nou món, ara. Troba el propòsit de la teva vida (2006), també en edició castellana.

    Davant d’un aforament de 1300 persones o més, i amb un silenci inicial que es perllongà fins al final, el professor Eckhart entrà a la sala, saludà, restà uns minuts

ECKHART TOLLE A BARCELONA 2007

sense dir res, i després d’una breu introducció biogràfica inicià el discurs, sorprenentment original pel caràcter meditatiu en què paraules, frases i espais de silenci ens feien viure realment l’ara, el moment present i el nostre espai interior. Aquesta mateixa complicitat i convit a la pràctica que també trobem als seus llibres, la poguérem viure al llarg de tot el parlament, de dues hores, acompanyats d’una veu pausada, tranquil.la i suau.

Portada del llibre

 

   Pel que fa al contingut, va fer un recorregut pels ensenyaments dels seus llibres, especialment del primer: El poder de l’ara i del darrer: Un nou món, ara, suggerint fonamentalment que cal viure el present a cada moment, en cada realitat i situació de la vida, prenent consciència que més enllà de la temporalitat de les nostres formes, sorgeixen paraules i accions que vénen del més profund del nostre ésser. Des d’aquesta perspectiva, destaquem algunes frases o paràgrafs, conscients que traient-los de context perden la frescor i vitalitat originals. Igualment, esperem no haver traït ni el sentit ni l’esperit del seu pensament:

 

 

Portada del llibre
 
   L’essencial d’aquesta reunió no són les paraules sinó el que succeeix dins de cadascú de nosaltres aquí.

   La completa identificació amb la ment ha fet perdre la connexió amb la profunditat del nostre ésser. Hi ha una dimensió més profunda que el fluir dels pensaments amb què ens identifiquem.

   El «qui sóc», és a dir, la meva història, la meva realitat també està vinculada als pensaments, per tant, depèn del passat: el que he sofert, el que he aconseguit, el que no... Aquest jo fals (ego) viu en un estat permanent d’insatisfacció: sóc incomplet, no estic content, no he assolit tal cosa... Això ens fa mirar al futur tot cercant completar-nos (...) Pensem que som (existencialment) tots aquests propòsits; hem perdut el contacte amb allò que som, en què el temps no té existència.

   És una creença inconscient pensar que em completaré en el futur. Aquest és un dels principis que facilita l’estrès, malaltia de la nostra civilització.

[+] notícies