| 
|
A
la població d’Igualada els caputxins hi fundaren
convent l’any 1609, amb una església dedicada
a l’estigmatització de sant Francesc, que fou
arrasada durant l’ocupació napoleònica.
Acabada la guerra de la Independència, l’any
1810,es començaren les obres d’edificació
d’un nou convent (incautat per les lleis desamortitzadores
de 1835 i 1836) a l’indret que ara ocupa l’hospital
comarcal.
L’edifici del convent actual,
ubicat en el mateix lloc on hi havia el construït l’any
1609, fou bastit pels caputxins de la Província de
Tolosa, expulsats de França el 1881, sota l’entusiasta
direcció de fra Josep de Calassanç de Llavaneres
(el futur cardenal Vives), que hi col·locà l’Escola
Seràfica que els frares tolosans tenien a Perpinyà.
Quan l’octubre de 1893 retornaren a França, l’edifici
passà als caputxins catalans, que hi traslladaren llur
primera Escola Seràfica (fundada inicialment a Olot
l’any 1890) que funcionà, pràcticament,
fins a l’any 1975. Els frares que integren la comunitat
es dediquen a diverses activitats, especialment apostòliques,
de les quals destaca un grup d’ajut als pobres i l’assistència
espiritual dels malalts de l’hospital comarcal. |
