SANTA MADRONA (1619-1835)
HISTÒRIA BREU
Santa Madrona
   Aquest convent fou edificat l’any 1619 a la zona boscosa de la muntanya de Montjuïc, prop de la popular “Font del Gat”, a extramurs de la ciutat de Barcelona. Durant la Guerra de Separació l’edifici conventual fou ocupat per les tropes militars; convertit en baluart acabarien enderrocant-lo l’any 1652. Reedificat novament el 1661 fou definitivament destruît pels militars l’any 1713 durant el setge que sofrí Barcelona. Acabada la Guerra de Successió s’obtingué el permís reial per tal d’edificar un nou convent dedicat a santa Madrona, a intramurs de la ciutat, en el tram final de la Rambla.

   Les obres començaren el 1718 i l’edifici s’inaugurà el 1723. Durant el trienni liberal el convent fou pràcticament enderrocat (1823) i reedificà de bell nou l’any 1829 per ordre del rei Ferran VII. Amb l’exclaustració de 1835 el convent fou definitivament arrassat, i en el solar es construí l’actual Plaça Reial. Aquest convent comptà amb una important biblioteca, que ordenà l’erudit cal.lígraf Lluís d’Olot (+ 1794).

††
Tornar a Presències Històriques