LLEIDA (1598-1835)
HISTÒRIA BREU

   Convent edificat pels caputxins a redós de l’ermita de Puig-Bordell, a prop del turó de Gardeny, als afores de Lleida. L’any 1627 els frares ampliaren notablement el convent, que dedicaren a sant Antoni de Pàdua. L’església comptà amb un bell retaule executat pel pintor genovès Battista Palma (1631). Durant la Guerra de Separació el convent fou molt malmés (1644) i hagué de bastir-se un altre edifici conventual dins el recinte de la ciutat (1651). El nou convent fou dedicat a la Immaculada Concepció i s’inaugurà l’any 1658. En ocasió de la Guerra de Successió els caputxins hagueren de sojornar un llarg període a casa del canonge Valls (anys 1709-1736).

   De retorn al convent (1736) els frares hi romangueren fins l’exclaustració de 1835. Un temps després (1850) l’edifici fou totalment enderrocat, i en el solar s’hi construí la presó de Lleida. Al llarg dels segles foren molt concorreguts els via-crucis celebrats pels carrers de l’entorn d’aquest convent lleidatà, amb fervorosos cants populars com els “Lamentos de una ànima que acompanya a Christo en lo camí del Calvari, conforme se cantan en lo Convent de PP. Caputxins de la Ciutat de Lleyda”.

Lleida
††
Tornar a Presències Històriques