La primera presència caputxina a la població d’Arenys de Mar es remunta a l’any 1618, quan a redós de la capella de la Mare de Déu de la Pietat – al turó on actualment hi ha l’emblemàtic cementiri de Sinera – s’hi aplegà la primera fraternitat de caputxins. Poc després l’any 1620, a l’indret conegut com “La Plana del Convent”, s’hi bastí un nou edifici, amb més fesomia, dedicat a la Mare de Déu del Bon Viatge, reemplaçat l’any 1632 per un tercer convent, molt més sòlid, que subsistí fins a l’exclaustració de 1835. Poc després, en el recinte conventual, la família Castelló, que l’adquirí, hi situà la famosa granja avícola “Paraiso”.

     L’any 1863 el P.Joan Baptista Pruna d’Arenys de Mar edificà a la població un conventet. Tanmateix, la restauració real i efectiva de la vida conventual tingué lloc l’any 1879, durant el regnat d’Alfons XII.

     L’any 1915 es traslladà el noviciat d’Arenys al convent de Manresa i es començaren les obres del nou convent arenyenc, sota la direcció de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda. L’església dedicada a la visitació de la Mare de Déu, fou inaugurada el 2 d’agost de 1929 i, durant la guerra civil, fou convertida en taller de futsteria i el convent en alberg de refugiats.

     Recuperat l’edifici, el gener de 1939, després d’uns arranjaments necessaris, hi fou possible la reapertura del noviciat l’octubre del mateix any.    
Actualment segueix aplegant el noviciat i també els joves estudiants.