CRÒNICA D'UN VIATGE A ASSÍS (8-13 agost 2008)

   Del dia 8 al 13 d’agost dues joves simpatitzants de la fraternitat franciscana seglar de l’Ajuda vam visitar Assís amb el desig de trobar-hi les arrels del franciscanisme i d’omplir-nos de l’esperit franciscà.

   Durant els cinc dies vam visitar els llocs més emblemàtics d’aquesta espiritualitat, passant tant per la majestuositat de l’art que en els segles l’Església ha anat erigint en honor del Pobrissó d’Assís, com pels inigualables tresors de senzillesa en els quals ell mateix va madurar la seva vocació.

   Començant per la Basílica del Sacro Convento ens va enamorar l’austeritat i el recolliment de la cripta on estan enterrats St. Francesc i alguns dels seus primers germans. El que ens havia estat definit com el “cor del franciscanisme” ens va impregnar d’una pau inesperada.

   Si el matí el vam dedicar a conèixer l’espai que Assís ha destinat a honorar st. Francesc, a la tarda vam voler apropar-nos al convent de Sta. Clara, on vam poder admirar el famòs Crist de St. Damià, icona davant la qual St. Francesc va sentir la crida del Senyor a restaurar la seva Església. Malgrat el degoteig constant de turistes que desfilen per la seva capella, vam poder percebre la serenitat de la mirada d’un Crist somrient i ple de simbolisme.

   Sortint del convent de Sta. Clara vam trobar el nostre oasi de pau i de bellesa a la plaça de Sta. Clara, que té una balconada amb una vista meravellosa sobre la plana de Spoleto.

   Tots els dies que vam poder, anàvem a vespres al convent de Sant Damià. Els germans de l’Ajuda ens havien recomanat vivament que no passéssim per alt aquesta oportunitat de pregar en comunitat i, realment, els cants, la llum, l’espai, l’aire i l’esperit d’aquell lloc sant ens van captivar d’una manera indescriptible.

   Anar a llocs com l’eremo delle Carceri, enmig del bosc, ens feia sentir més a prop la realitat que va viure Sant Francesc. Allà, Sant Francesc i els seus primers companys es retiraven a pregar en solitud aprofitant unes coves naturals d’ aquells indrets.

   Una nota artística de la nostra visita va ser l’ assistència a un musical dedicat a la vida i l’ experiència espiritual de Santa Clara. En aquesta representació, molt italiana, l’ esperit franciscà es transmet mitjançant un llenguatge fresc, juvenil i, fins i tot, massa teatral, però en definitiva ens va entusiasmar.

   Donat que els dies que estàvem a Assís van coincidir amb dues de les festes més importants, Santa Clara i Sant Rufí (patró d’Assís), vam poder participar de tots els actes programats especialment per a l’ ocasió: vetlla de Santa Clara a Sant Damià, processó i missa solemne a l’ esglèsia de Santa Clara , processó nocturna de Sant Rufí, concert coral a Sant Rufí i focs d’ artifici.

   No podia faltar la visita a Santa Maria dels Àngels en el nostre itinerari per conèixer la Porciúncula, una petitíssima església on Sant Francesc va fundar l’orde de germans menors. Realment les pedres en parlen...quin encontre més acollidor!!

   Finalment va arribar l’hora de tornar cap a Barcelona, després d’aquesta agradable estada al bressol del franciscanisme, però hem de dir que ens hem emportat Assís, o almenys els seus racons més entranyables, al cor.

Daniela Turull i Sandra Vallejo