El dia 8 de maig es commemora la festa de la Mare de Déu del Roser de Pompeia. Per aquest motiu, al santuari on es venera la seva imatge, s’hi van realitzar diverses activitats durant tota la setmana.

El dimecres 6, es va visionar un documental sobre la vida de Mons. Óscar Romero, a poques setmanes de la seva beatificació. Fra Mateu Sanclimens va fer una interessant introducció, explicant alguns dels trets més destacables de la seva vida i del seu recorregut personal que el dugué almartiri el 24 de març de 1980. El contacte pastoral amb la gent més desfavorida i pobra de El Salvador, les seves valentes denúncies davant les injustícies que veia de primera mà i el seu clam per la pau i la no-violència, feren que esdevingués persona no grata per a alguns poders econòmics, per a l’extrema dreta i per a l’extrema esquerra. Un tret al cor mentre celebrava l’Eucaristia acabà amb la seva vida. Trenta-cinc anys després, l’Església el beatificarà, reconeixent que va ser un home fidel a l’Evangeli i mogut per l’Esperit del Senyor.

El dijous 7, Fra Josep Manuel Vallejo va parlar sobre “Les fonts de l’espiritualitat. Viure en l’Esperit”, conferència que cloïa el cicle sobre l’Esperit Sant que aquest curs s’ha realitzat a Pompeia. A partir dels fruits de l’Esperit (Ga 5,22) va subratllar algun dels efectes que produeix en nosaltres: Pau profunda del cor que ens duu a no tenir en compte les ofenses, amor com a compassió i tendresa, i viure en la veritat que ens porta a la humilitat.

El divendres 8, el dia de la festa patronal, se celebrà una Eucaristia solemne, amb invocacions a la Mare de Déu i la tradicional benedicció de les roses. Presidí la Missa concelebrada el guardià del convent, Fra Mateu Sanclimens, que destacà com “Maria ha estat sempre la cara amable de Déu mateix, sobretot en èpoques en que Déu era presentat com a molt seriós i rigorós”. Explicà com “a finals del segle XIX i principis del XX, el Papa Lleó XIII va donar impuls a la devoció del sant Rosari i va afavorir el Santuari que la Mare de Déu del Roser tenia a la ciutat de Pompeia, prop de Nàpols. Fra Rupert Maria de Manresa, que va ser secretari del cardenal Vives i Tutó, coneixia bé aquell santuari i admirava les obres socials que es feien al seu entorn”. Uns anys després, els caputxins decidiren fer “un nou convent a la Barcelona que s’eixamplava, i fra Rupert va pensar de posar-lo sota la protecció de la Mare de Déu del Roser, edificant un santuari amb projecció social, semblant al d’Itàlia”.La devoció arribà a Buenos Aires on també hi ha un santuari dedicat a la Mare de Déu de Pompeia i on el Papa Francesc hi anava de petit a pregar. Al final de la seva homilia, fra Mateu ens exhortà a ser conseqüents i valents, totindicant que “la Mare de Déu ens pot ajudar a comprometre’ns pel bé dels altres, sobretot dels més pobres”.

Al finalitzar l’Eucaristia, es venerà la Mare de Déu i, posteriorment, es repartiren les roses beneïdes. El vespre acabà amb un sopar de germanor al pati, amb una vuitantena de comensals, un moment on es pogué gaudir d’un bon àpat, amb bones companyies i bones converses.

El dissabte 9, després de la missa vespertina, l’Orfeó Barcelonès ens oferí un bell concert, fent així una bona cloenda dels actes de la setmana de la Comunitat de Pompeia.