ALGUNES NOTES SOBRE LA DEVOCIÓ DELS MALLORQUINS A LA DIVINA PASTORA,

A rel de l’exposició del Nadal de 2015 al Monestir de la Puríssima Concepció.

Un any més, i amb aquest ja són vint, que el monestir de la Puríssima Concepció de Ciutat de Mallorca, avui en dia ocupat per una comunitat de monges franciscanes del Terç Orde Regular, obrí les seves portes perquè els mallorquins, durant les darreres festes de Nadal, poguessin gaudir del pessebre monumental i de la col·lecció de Els Betlems de les Caputxines. En aquesta darrera edició els comissaris que tenen cura de la mostra, Aina Pascual i Jaume Llabrés, han pogut recuperar el costum, interromput durant els dos darrers anys a causa dels retalls econòmics per part de les institucions, d’organitzar alguna exposició paral·lela. La del present any, sota el títol de Miscel·lània Conventual, és un recull d’obres de cronologia i estètica diversa que giren entorn d’algunes devocions perfectament representades dins el patrimoni conventual i que esdevenen un testimoni de la pietat de les nostres monges caputxines que fundaren el monestir i que l’han habitat fins als nostres dies.

Dues estances de l’exposició, la Sala del Molí i l’anomenada el Mar Vermell, han estat dedicades a una advocació mariana, eminentment caputxina, com és la Divina Pastora o Mare del Diví Pastor. Val a dir que en edicions anteriors, concretament els anys 1999 (exposició La Petita Imatgeria Devota de les Caputxines) i 2001 (exposició Mobles per a Imatges) ja s’havia fet un espai a aquesta advocació mariana, franciscana i caputxina.

Aquesta devoció va arribar a Mallorca, com no podia ésser d’altra manera, de la mà dels framenors caputxins, ben acollida per les monges caputxines i, després, estesa per molts indrets de l’illa. Les notícies més antigues que coneixem són de l’any 1763, quan en el convent primitiu dels caputxins conegut amb el nom de Ses Murteres s’hi va celebrar la primera festa en honor de la Mare de Déu vestida de Pastora. Amb la construcció del nou convent la devoció hi fou traslladada i se l’hi va dedicar una de les capelles de l’església que aixecà l’ingeni de Fra Miquel de Petra. Avui en dia són tres les representacions que s’hi conserven, dues pintures antigues i una imatge de principis de segle XX que adquiriren els terciaris franciscans seglars. En primer lloc esmentem un llenç del segle XIX col·locat en un lateral del portal de l’església. Desconeixem el nom de l’autor. Però aquest, per fer la seva obra, es va servir d’un dels gravats de la Divina Pastora que va realitzar el valencià Francisco Jordán.

L’altra pintura és del segle XVIII, al nostre entendre més suggerent que l’anterior i està situada a la paret esquerra de la capella de la Divina Pastora. Amb motiu de l’exposició d’aquest Nadal ha estat traslladada al monestir de la Puríssima Concepció. Suposem que era la que presidia originàriament aquest altar seu i fins i tot podria ser que fos originària de Ses Murteres. Hi veiem en la part central i asseguda, la Mare de Déu amb l’Infant Jesús i una ovella que s’acosta per oferir una rosa al Nin. Aquestes roses que porten i presenten les ovelles, recordem que deia fra Isidoro que són les Avemaries que el poble ofereix a Maria. A banda i banda de la titular hi ha uns grups de persones en posició d’adorar-la. A la seva dreta hi veiem a Sant Francesc d’Assis, a un bisbe, un rei i un cavaller, demostrant així que la devoció a la Divina Pastora va calar en tots els estaments i potències de la terra. A l’altra part el grup femení, amb una dama, una reina i una santa franciscana que identifiquem amb Santa Rosa de Viterbo, terciària penitent. L’any 1911 aquest llenç fou retirat i en el seu lloc hi fou col·locada l’actual figura fabricada en els tallers d’art cristià olotins.

De l’església conventual dels Caputxins, el culte a la Divina Pastora s’estengué a altres esglésies de Mallorca i entre aquestes la del Monestir de la Puríssima Concepció de monges caputxines.  Crida l’atenció el retaule del segle XVIII que hi veiem, primitivament dedicat a l’arcàngel Sant Miquel, i que és fabricat amb marbres de diverses procedències. El llenç que ara el presideix hi fou col·locat dins la primera meitat del segle XIX. En ell hi veiem representada, en una composició pròpia del barroc, a la Divina Pastora com a titular de la capella i envoltada per un estol de sants, beats i venerables, tots de l’orde de caputxins en actitud de venerar-la. Aquests són identificats com Sant Fidel de Sigmaringa, nostre Pare Sant Francesc, Sant Feliu de Cantalici, Sant Serafí de Ascuti, Sant Josep de Leonisa, Santa Verònica Giuliani, Beat Àngel de Acri, Beat Bernat de Offida, Sant Llorenç de Brindisi, Sant Bernat de Carleone, Sant Crispin de Viterbo, Sant Ignasi de Santhià o de Santa Àgata, Beata Àngela Storch, Venerable Nicolau de Molinari, Venerable Josep de Carabantes i el Beat Diego José de Cadis, tan implicat en la propagació de la devoció de la Divina Pastora.

Però aquest altar de la Divina Pastora només és una manifestació pública de l’autèntica devoció que s’ha congriat en aquest monestir i que coneix el seus màxims exponents en l’oració i les pràctiques piadoses que la comunitat religiosa, durant segles, ha desplegat en l’interior dels seu claustre. Es conserven una sèrie de figures, algunes exposades en la present mostra, que servien per muntar altars efímers els dies de la seva festa, a diversos llocs de la clausura. Aquest costum estès durant un bon nombre de festes de durant tot l’any fou estudiat a rel de l’exposició de les Caputxines de l’any 1999.

Així mateix cal dir que la devoció a la Divina Pastora es va popularitzar tant que també va entrar a les llars dels mallorquins. Avui encara és fàcil trobar un bon nombre de pintures, però sobretot aparadors amb la figura de Nostra Senyora vetllant pel ramat d’ovelles que s’hi acosten per rendir-li veneració. Una excepcional mostra de peces d’ambdues classes la trobem a l’exposició, les quals eren altre temps,una mena de petit oratori casolà o un mostrador de la devoció domèstica.

Jordi Llabrés i Sans, o.f.s.