[vc_row][vc_column][vc_column_text]

El passat dijous 1 de març s’inaugurà l’exposició “Catazònia. Els caputinxs catalans a l’Amazònia”, al Museu de les Cultures del Món (carrer Montcada 12 de Barcelona), que es podrà visitar fins al 24 de juny. La mostra acull obres artesanals dels indis Tikuna, el grup indígena més nombrós de la selva amazònica.

L’acte d’inauguració, amb una nombrosa assistència, transcorregué en format d’entrevista, conduïda per l’historiador, escriptor i expert en cultura popular, Amadeu Carbó.

El primer en prendre la paraula fou el director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés, Defensà com el Museu que ell dirigeix és un museu social, que fa crítica i autocrítica i vol explicar els esdeveniments tal com van succeir. Ressaltà com moltes vegades es posa en dubte la feina dels missioners, però en aquest cas, els caputxins van ser persones compromeses, que es van jugar la vida per defensar la dels indígenes, i que van fer una feina ingent per salvar els mots, les llengües i les tradicions d’aquests pobles. És el cas dels Tikuna, que ocupaven una gran extensió del Brasil, Perú i Colòmbia. Gràcies a la feina d’aquests missioners la llengua Tikuna, així com moltes d’altres, s’ha conservat. El senyor Fornés destacà la figura de fra Marcel·lí de Castellví, frare caputxí que en els anys 1930-1950 estudià un centenar de llengües indígenes de l’Amazònia i elaborà un catàleg amb unes 80.000 fitxes lingüístiques. Fra Marcel·lí tenia clar que aquells pobles tenien tot el dret a tenir el seu propi idioma, i que ell necessitava entendre aquella gent per poder-los parlar amb al seva llengua. Un altre exemple que cità és el de quatre frares caputxins que l’any 1960 es van enfrontar a una coneguda petrolera, jugant-se la vida per salvar tot un poble.

Més endavant arribà el torn de preguntes per a fra Valentí Serra, director del Museu Etnogràfic Missional Andino Amazònic dels caputxins, que començà la intervenció agraint a tots els assistents la seva presència, i especialment la del senyor Fornés, per acollir la mostra; la de fra Eduard Rey, provincial dels caputxins, pel suport donat des de l’Orde; la de la resta de germans frares presents…

Fra Valentí destacà que els missioners van anar a terres d’Amèrica a portar el millor que tenien, la seva fe. També van fer una gran tasca en infraestructures (vies de comunicació, carreteres…), en la recollida de vocabularis per fer els primers diccionaris, en aplegar mites, tradicions, objectes, no per interès col·leccionista sinó amb interès antropològic i evangelitzador, buscant sempre les escletxes per presentar la fe cristiana sense modificar culturalment aquests pobles. Aquesta exposició serveix per recordar la tasca ingent d’aquells religiosos que deixant-t’ho tot es van posar a estudiar i aprofundir els pobles d’Amèrica com si fos la seva pròpia cultura, afirmà.

Fra Valentí explicà la irradiació que van tenir els estudis de fra Marcel·lí de Castellví, sobre les llengües indígenes, que van tenir projecció internacional, fundant el Centre d’Investigacions Lingüístiques i Etnogràfiques de l’Amazònia Colombiana. La seva obra, inacabada a causa de la seva mort prematura, té un valor cultural immens.

El presentador, Amadeu Carbó, assenyalà com a finals del segle XIX i principis del segle XX la tasca missional, científica i evangelitzadora es va produir en un context convuls, on la vida dels més dèbils valia poc o res, on es cercava l’interès econòmic amb l’explotació  i el comerç del cautxú, condemnant molts pobles indígenes a l’esclavitud. Fra Valentí  assegurà que les grans companyies van trobar en els missioners un obstacle i impediment davant la seva acció opressiva i esclavitzadora. A través dels informes missionals que feien els religiosos, aquest clam arribà a la Santa Seu i el papa Pius X feu una encíclica condemnatòria el 1912, adreçada als bisbes d’Amèrica Llatina, denunciant de manera pública i contundent aquest esclavatge.

Sobre el conjunt de les peces exposades, fra Valentí explicà que formen part de la col·lecció del Museu Etnogràfic Missional Andino-Amazònic dels Caputxins. L’art amazònic se serveix del que la naturalesa li dóna: pinyols, plomes, fibres vegetals… Les peces Yanchamas, que s’exposen a la Mostra, són pintures damunt d’escorça vegetal. Els pigments utilitzats pels indis estan extrets de minerals, de fruites… una pigmentació totalment natural i ecològica. Els autors plasmen el que veuen, la realitat que els envolta, la seva vida quotidiana i, a partir de la bellesa de la natura, es pregunten per l’origen, pel creador.  L’art contemporani ha rebut les influències de l’art amazònic, fixant-se en la seva simplicitat, ingenuïtat, força i expressivitat.

Abans de finalitzar l’acte, s’agraí la feina de tot l’equip que ha fet possible l’exposició i el senyor Fornés narrà la llegenda de la història sagrada del poble Tikuna. En acabar es pogué visitar l’exposició i fer un tast de Ratafia de l’Ermità.

Una exposició que vol retre homenatge als frares caputxins Fidel de Montclar, Estanislau de les Corts, Marcel·lí  de Castellví i d’altres que dedicaren la seva vida a la defensa dels pobles indígenes amazònics i de la seva cultura.