Crònica de la presentació del llibre

La presentació del darrer llibre de fra Valentí Serra de Manresa “El huerto medicinal. Sabiduría capuchina de la A a la Z” omplí la sala de conferències del convent de Pompeia el passat dimarts 17 d’abril.

En l’acte intervingueren fra Josep Manuel Vallejo, que parlà en nom del ministre provincial dels Caputxins; el senyor Amadeu Carbó, expert en cultura popular; la directora de l’Editorial Mediterrània, Mònica Estruch, i el propi autor del volum.

En les paraules de benvinguda, fra Vallejo indicà com la medecina i el guarir estan molt presents des dels inicis del Cristianisme. Jesús de Natzaret començà anunciant el Regne de Déu guarint. I sant Francesc es va convertir cuidant leprosos.

Amadeu Carbó, expert en cultura popular, fou l’encarregat de conduir l’acte, en forma d’entrevista. Elogià l’edició acurada del llibre, fet amorosament, amb un format molt atractiu.

Fra Valentí indicà la seva sorpresa davant l’interès que susciten els seus llibres entre la gent i també entre els mitjans de comunicació que truquen a la seva porta.

Aquest llibre és fruit del treball minuciós de l’autor en espigolar informació en diferents arxius caputxins, on es troba amagada tota aquesta tradició d’herbes i hortalisses remeieres. Els arxius dels convents van patir molt durant la invasió napoleònica així com durant l’exclaustració. No obstant, els caputxins van guardar els llibres que els permeté refer la vida religiosa quan fou possible: actes capitulars, cròniques… i que actualment estan a l’arxiu provincial ja que es van salvar també durant la Guerra Civil. Altres documents es troben a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a la Biblioteca Universitària de Barcelona… En aquestes fonts disperses, fra Valentí ha anat recopilant tota aquesta tradició durant molts anys. I, posteriorment, l’ha ordenat alfabèticament, amb caràcter enciclopèdic, per donar-li una utilitat pràctica.

Entre els continguts del llibre, es donen recomanacions lligades al calendari agrari. Aquests calendaris tenen un interès enorme per a la gent de camp, per a les persones que tenen horts urbans, per als ecologistes… Com a exemple, trobem que al mes d’abril s’han de plantar els arbres fruiters, s’han de fer els darrers empelts, o s’han de preparar els planters.

Durant la presentació es llegiren fragments d’algunes herbes com el donzell o la murtra, indicant les seves característiques, propietats i usos, i es passaren aquestes herbes entre els assistents perquè poguessin veure-les de prop, tocar-les i olorar-les.

En el llibre, a més, es troben receptes de bàlsams, elixirs, ungüents… i constitueixen una guia molt pràctica per a tractar les afeccions quotidianes.

La tradició franciscana i l’espiritualitat caputxina convida a veure la terra com un regal de Déu, i els homes en som els administradors. Els antics caputxins anomenaven les plantes com “el tresor dels pobres”, ja que amb els seus principis actius curatius, estaven a l’abast de tothom. Fra Valentí sostingué que a través de les criatures hem d’arribar al Creador, pensar en qui ens ha donat aquestes plantes i el perquè ens les ha donades.

Per acabar, indicà quines plantes són imprescindibles per tenir la farmaciola natural a casa: les que tinguin la triple funció de ser planta olorosa, remeiera i culinària. Com a exemple anomenà la sàlvia, que com el seu nom indica “és la que ho salva tot”, que serveix per netejar les ferides o per rebaixar la tensió i, al mateix temps és una planta bonica i olorosa. També el timó o la farigola, la planta més estimada pels grecs, que s’utilitza per a la gastronomia i que és també un antibiòtic natural fantàstic.

Mònica Estruch, directora de l’Editorial Mediterrània, prengué la paraula per agrair a fra Valentí els continguts tan bons i ben endreçats del llibre, i també al públic la seva assistència. Indicà que és un llibre fet amb cura i dedicació, pedagògic i divulgatiu, ben indexat i útil.

En finalitzar l’acte de presentació, fra Valentí signà i dedicà exemplars de “El Huerto Medicinal” i es donà als assistents uns poms d’herbes remeieres preparats per l’autor.