El passat dijous 12 de desembre va tenir lloc a la cripta del convent de Pompeia la presentació del llibre “El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme”, escrit per fra Valentí Serra.

Presentà l’acte fra Eduard Rey, provincial dels Frares Caputxins, que indicà com l’autèntic pessebre, per a sant Francesc, sempre era l’altar, allà on Jesús baixa, una vegada més, en cada Eucaristia, i torna a fer-se humil, petit i pobre a les nostres mans.

El ministre provincial donà la paraula al Sr. Bosco García, pessebrista, que assenyalà com fra Valentí acota l’abast del seu treball en tres temes: característiques dels pessebres impulsats pels frares caputxins, una aproximació al simbolisme de les figures i una breu síntesi sobre l’origen del pessebre. Destacà la coincidència amb la Carta Apostòlica Admirabile Signum del Papa Francesc, recentment publicada, on el bisbe de Roma encoratja la bella tradició de preparar el pessebre els dies previs al Nadal, i on parla de la representació del pessebre que sant Francesc feu a Greccio pocs dies abans del Nadal de 1223: “Quan Francesc va arribar va trobar a la cova, junt el bou i l’ase, el pessebre amb palla i fenc. Les persones que l’acompanyaven, frares i gent de la rodalia, varen mostrar davant aquella escena una gran alegria. El sacerdot va celebrar l’Eucaristia prenent la menjadora com altar, mostrant així el vincle entre l’encarnació del Fill de Déu i l’Eucaristia”.

El Sr. Bosco remarcà la tradició caputxina pessebrística, recordant el pare Basili de Rubí i els seus llibres “Manual del Pessebrista” de 1932 i, sobretot “L’Art pessebrístic”, de 1947, amb dues edicions més, el 1999 i el 2008. El pare Basili construïa pessebres articulats i coneixia molts i de tota mena, d’aquí i d’Itàlia, on hi feu llargues estades per raons d’estudi i recerques. També ara fa deu anys, es publicava l’opuscle “Els caputxins… i el pessebre” on, a més d’un ampli estudi introductori de fra Valentí, hi havia escrits d’Oleguer de Barcelona, Andreu de Palma, Hilari d’Arenys, Evangelista de Vilanova, Joan d’Ordal i, naturalment, del pare Basili. Actualment, fra Jordi Marquet, als seus més de noranta anys, continua preparant bells pessebres a Sarrià, a Igualada… obres d’art efímeres.

El pessebrista, lloà l’obra de fra Valentí com un oportú treball que contextualitza els pessebres caputxins dins la dinàmica general i també enceta vies de coneixement no tractades amb anterioritat.

Posteriorment prengué la paraula la Sra. Montse Costas, en representació de l’Editorial Mediterrània, que destacà l’erudició de fra Valentí i, al mateix temps, el seu interès en la divulgació de la cultura popular, que l’ha portat a publicar, en aquesta mateixa editorial, volums sobre cuina caputxina, sobre herbes remeieres o sobre el conreu de plantes i hortalisses. En aquesta ocasió, tracta un altre aspecte de la cultura popular, el pessebrisme i, concretament, el pessebre entès a la manera caputxina. Fra Valentí s’aproxima al fenomen del pessebre des de punts de vista diferents: els orígens històrics, el simbolisme de les figures, la seva dimensió més espiritual, i també aspectes pràctics (com es fan els pessebres, les característiques del pessebre català i caputxí, o controvèrsies entre les diferents maneres d’entendre el pessebrisme). Indicà que és un llibre rigorós i amè, on trobem la il·lustració de la portada i el pròleg a càrrec de Miquel Oliveras.

Per últim, fra Valentí Serra prengué la paraula per agrair l’assistència a l’acte de presentació. Indicà que el pessebre s’entén com a quelcom viu i obert als nous llenguatges de l’art, però que en el llibre, ell s’ha centrat en el pessebre tradicional a la caputxina. Fra Valentí remarcà com, a través del pessebre, el Misteri de l’Encarnació entra dins les cases, i aquest és el motiu pel qual els frares caputxins contribuïren molt per tal que els grans pessebres d’esglésies i catedrals, es poguessin reduir i preparar a les llars. És en aquell moment quan neixen els figuraires i els mercats pessebrístics. El pessebre és una tradició molt viva que ens ha d’ajudar a recuperar la nostra identitat cristiana. Entorn del pessebre tenim una oportunitat magnífica de conservar el nostre patrimoni espiritual, cultural i identitari. El pessebre representa la nostra vida quotidiana, i queden de manifest totes les edats, tots els moments del dia, que queden santificats pel naixement del Fill de Déu. Fra Valentí reivindica el pastor que en el moment de l’Anunciata està bufant el foc com la figura més identitària. Reflecteix el que es va produir en el moment del naixement del Fill de Déu, que moltes persones no se’n van adonar. Davant aquell fet tan extraordinari van seguint fent les coses com si res passés.

Fra Valentí agraí a fra Jordi Cervera la seva idea de crear la Col·lecció A la Caputxina, per a la difusió del patrimoni humà, popular i religiós dels caputxins catalans, que ha tingut molt bona acollida.

Fra Eduard conclogué l’acte indicant que cal conservar i reanimar la tradició del pessebre. Per això, l’objectiu de publicar aquest llibre es el de “bufar el foc”, com el pastor del que parlava fra Valentí, perquè prengui nova embranzida. I acabà amb el desig que aquest volum ens ajudi a fer un bon pessebre.