Crònica de les XXVII Jornades d’Estudis Franciscans

Amb  el títol “Companys de Sant Francesc”, els dies 16 i 17 de juny varen tenir lloc les XXVII Jornades d’Estudis Franciscans.

Sant Francesc va ser un home que sempre va viure amb companys, fins i tot les experiències més solitàries de La Verna o en llargues estades en eremitoris, sempre eren amb companys. En els seus escrits expressa que “Déu parla a través del que em fan els germans”. La fraternitat per a ell és un lloc teològic.

Per aquest motiu, en una primera conferència a la Facultat de Teologia, fra Eduard Rey ens va parlar dels germans que varen conviure amb Sant Francesc (Gil, Ginebre, Bernat, Rufí…), tot indicant que per als caputxins, el seu referent no és un Francesc solitari sinó amb els seus primers companys. Indicà que el sant va convertir la convivència, els germans, en el centre de la seva mística, del seu camí cap a Déu. També va parlar d’altres “parelles” que varen acompanyar el desenvolupament de l’Orde: Domènec, Antoni de Pàdua, Clara o Elisabet d’Hongria.

La Gna. M. Victòria Triviño, de les Clarisses de Balaguer, feu una aproximació a Santa Joana (1481-1534), del Terç Orde de Penitència de Sant Francesc. Dona polifacètica, gran i insigne mestra franciscana, va ser predicadora, abadessa, administradora parroquial i, fins i tot, va escriure dos autos sacramentals… Els seus sermons estan plens de llum, alegria, festa… Santa Joana ha estat comparada amb les grans místiques medievals.

La Gna. Pilar Serrano, de les Franciscanes Missioneres de Maria, que ha viscut al llarg de 40 anys a l’Àfrica (Níger, Togo i Burkina Faso), en un medi majoritàriament islàmic, ens va oferir un testimoni molt corprenedor de la seva presència i amistat amb aquelles persones africanes. Destacà la importància del reconeixement de llavors de Veritat en tota cultura, així com l’actitud de diàleg i la col·laboració en el treball. Afirmà que estem cridats a viure, allà on estiguem, en diversitat cultural i religiosa, intentant ser presència de la bondat de Déu, que també percebem en els altres.

Fra Gonzalo Fernández, guardià de la fraternitat de Granollers, glossà la figura de Sant Maximilià Maria Kolbe i de la seva obra de la Mílicia de la Immaculada. Conegut per haver donat la vida al camp de concentració d’Auschwitz, intercanviant-se per un pare de família al qui anaven a matar, Kolbe va ser un home amb una immensa devoció a la Mare de Déu, a la que es va consagrar ja des de jove.

El dissabte 17, al Monestir de Pedralbes, fra Valentí Redondo, vingut de Roma, va fer una substanciosa conferència sobre la figura de fra Elies de Cortona, la seva proximitat i sintonia amb Sant Francesc, el seu ministeri com a Provincial de Síria, els seus anys com a Vicari de l’Orde, els anys com a Ministre General, la construcció de la Basílica de Sant Francesc, i les dificultats i contradiccions que va haver de viure en una etapa marcada per l’evolució de l’Orde.

Les Jornades es van cloure amb un passeig pel Monestir de Pedralbes, acompanyats per la dansa alegre de “l’ou com balla” instal·lat a la font del claustre bellament engalanada.