Crònica de la Trobada Fraterna 2015

Eren les 9.30h del matí del dissabte i els locals de Pompeia Grups s’anaven omplint poc a poc de cares conegudes vingudes d’arreu, tot contemplant les pintures de la Nati Crespo exposades als plafons del vestíbul. Enguany ens aplegàvem al voltant de sant Francesc i santa Clara amb motiu de la reedició del Escrits d’ambdós sants.

La pregària inicial, composada amb la Darrera Voluntat per a les Dames Pobres de Francesc i amb el testament de sor Clara, posà inici als continguts del matí. Fra Jacint Duran introduí els Escrits descrivint les etapes de l’itinerari espiritual de Francesc, posant l’accent en què no és el sant qui cerca Déu, sinó que és Déu qui el persegueix i li barra el camí de la vida superficial i mundana. Feu un recordatori especial de Fra Nolasc del Molar i fra Lluís de Reus, autors de la traducció dels escrits del Poverel·lo i de fra Francesc Gamisans, autor de la de santa Clara.

La germana Teresa Pujal contextualitzà en la seva època la figura de Clara, remarcant que per a una noia noble les úniques sortides eren el matrimoni o la vida monàstica benedictina on hi havia una divisió molt clara entre nobles i serventes. Ressaltà la novetat de la nova vida clariana on les germanes són iguals, fent treballs servils i vivint sense rendes.

Després del descans es presentà el nou web del caputxins amb noves seccions com la de Llibres, la Litúrgia de les Hores Franciscana, la del Consell de Laics, una Agenda on es podran veure de seguida totes les activitats de cada mes…, i la imatge renovada que podeu contemplar en la vostra pantalla.

Si la primera part era més de contingut teològic-espiritual, ara, d’una forma més vivencial, tres testimonis ens compartiren de forma vibrant i sincera la seva experiència de vida franciscana: Jesús Romero, caputxí, Noemí Mora, caputxina del Diví Pastor i José Montes, franciscà seglar.
La cripta, bellament ambientada per la Pilar i en Fede, acollí molt contenta la nostra eucaristia, presidida pel ministre provincial, fra Gil Parés. Els cants, preparats per la Montse i en Santi, varen comptar amb la participació del violoncel d’en Jaume. Fra Gil en l’homilia va recordar com fa pocs anys els “savis” ens deien que el petroli s’acabaria en 50 anys, i ara resulta que en sobra…, exhortant-nos a no fer cas dels tòpics derrotistes que ens envolten i ésser fidels, amb autenticitat i perseverança, en la nostra vocació.

A tarda vam convidar a la fundació Ajuda a l’Església Necessitada, associació pontifícia fundada per el pare W. Van Straaten el 1947 que es dedica a recolzar les esglésies de missió en dificultats, així com els cristians perseguits. Mireille AlFarah, cristiana de l’Església Melquita de Síria, ens va oferir un testimoni molt corprenedor de la situació dels seus germans cristians, que segueixen celebrant el seu culte malgrat les bombes, amb esperança i una divina joia, acompanyats del record dels seus amics i familiars màrtirs.

Com sempre, la part final de la Trobada està dedicada a les Arts plàstiques o a la música. Aquest cop varen ser les pintures de la Nati ambientades pel violoncel d’en Jaume. Una trobada densa de contingut, festiva pel retrobament i engrescadora de cara a continuar caminant.