El tema que ens aplegava aquest any era “La Comunió Eclesial”. És consubstancial a la vida cristiana el fet de compartir, intercanviar, participar mútuament dels dons que tots tenim. En el Nou Testament, “comunió” (Koinonia, en grec) vol dir: participació en els dons de Déu i compartició mútua dels dons materials i espirituals. Per això, el lloc fonamental de la comunió és l’Eucaristia, on entrem en comunió amb la Trinitat i entre nosaltres.
Tal com dèiem en el tríptic de presentació, un dels principals objectius de la missió de Jesús fou “aplegar les ovelles disperses del poble d’Israel”, reagrupar l’Israel de Déu. En aquest sentit n’escollí dotze apòstols com a símbol de les dotze tribus, i com a paràbola de la presència del Regne de Déu. I els escollí ben diferents i alguns contraposats per motius polítics o religiosos.
És en aquest sentit que l’Església, el Nou Israel, està destinada a ser comunió dels diferents, Arca de Noè on hi caben tota mena d’animals i plantes…, que poden conviure perquè hi ha Jesús enmig d’ells. I aquesta comunió, fraternitat, convivència està per sobre de les legítimes diferències en les formes de pensar i sentir.
A l’Església a casa nostra hi ha molts grups, moviments, comunitats ben units i cohesionats, però ens manca relació i comunió entre els grups.
Amb la Trobada volíem aportar el nostre granet de sorra per afavorir la intercomunicació i el compartir entre els diversos grups d’Església. Per això, vàrem convidar a l’Anna Almuni, delegada d’Apostolat Seglar, al Marcel·lí Joan, del Grup Sant Jordi, i a Daniel Juan, de les Comunitats ADSIS perquè ens expliquessin com fomenten la comunió en els seus grups i a nivell d’Església.
En aquest sentit, vàrem confegir una exposició sobre “Comunitats Laicals Cristianes”, que conté una mostra de grups cristians que tenen comunitats a Catalunya i que permet veure la riquesa d’entitats cristianes a casa nostra.
En la ponència inaugural sobre “Jesús i l’Església”, fra Jacint Duran va remarcar la intrínseca relació entre Jesús i l’Església. El primer que fa Jesús per a anunciar el Regne de Déu és aplegar companys, els dotze, que són una paràbola de l’aplec de les dotze tribus d’Israel. Jesús reuneix entorn seu un grup, l’Església, que vol ser contrastant respecte a la cultura ambient, que viu la caritat en comú, que professa la no violència, que pregona la fraternitat universal, especialment amb els més pobres, i que fa del seu comportament, sobretot de les relacions que tinguin entre ells, junt amb les guaricions dels malalts i els àpats amb tothom, la llum que anuncia la presència del Regne de Déu.
Després de les intervencions del matí tingué lloc l’Eucaristia, presidida pel ministre provincial Eduard Rey. Els cants, acompanyats amb guitarres, flauta i llaüt, alegraren la celebració. Fra Eduard recordà en l’homilia com ja l’Antic Testament explica les dificultats per a viure la veritable fraternitat, i posà els exemples de Caín i Abel, d’Esaú i Jacob… En temps de Jesús ens trobem Andreu i Pere, germans també i dos dels seus primers deixebles, que aniran a fons en la seva experiència de germans-deixebles de Jesús, perquè l’experiència de la comunió es dóna quan ens posem al darrere de Jesús.
La tarda començà amb la presentació del documental sobre els 22 màrtirs caputxins del Caroní (Veneçuela), que moriren assassinats l’any 1817. El director del reportatge, Jean Carlos González, juntament amb el periodista Víctor Serra, van explicar com els frares caputxins van fundar els primers pobles i ciutats veneçolanes, ajudant els indígenes a descobrir l’agricultura i la ramaderia. Destacaren com els caputxins s’havien inculturitzat amb els pobles indígenes de la Guaiana, fins a l’arribada de la Guerra de la Independència.
Per finalitzar la Trobada, l’orquestra de joves de Collsuspina ens oferí un bell concert, amb la sorpresa final d’uns frares cantant acompanyats pels músics. Un toc divertit per acabar una jornada fraterna i joiosa.
