Aprovació del martiri de 26 caputxins

El divendres 5 de juny el Sant Pare va autoritzar la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret que reconeix el martiri de fra Frederic de Berga i vint-i-cinc companys, màrtirs entre juliol de 1936 i febrer de 1937 a Catalunya. Amb aquest decret queda ja definitivament obert el camí per a la celebració de la beatificació d’aquests frares, que s’afegeixen al ja beat fra Carmel de Colomers. En esclatar la revolució anarquista que va acompanyar l’inici de la Guerra Civil, els frares dels convents de Catalunya es van haver de dispersar, i es van trobar, com tots els altres religiosos o capellans, sent objecte d’una autèntica cacera que va incloure registres a moltes cases particulars, amenaces a parents dels frares, delacions, etc… Alguns d’ells foren assassinats en grup, la majoria sols. La majoria van ser capturats en les primeres setmanes de la revolució, alguns van aconseguir d’amagar-se mesos a cases d’amics o pensions. N’hi ha de totes les edats, des d’ancians venerables fins a jovenets de divuit i dinou anys. En tots els casos, els testimonis ens informen que van morir confessant la fe amb valentia, plens de confiança en Déu i perdonant els assassins. El procés de beatificació, iniciat als anys cinquanta, arriba així al seu terme. Esperem poder-vos informar ben aviat de la data de la cerimònia de beatificació.

La llista completa d’aquests vint-i-sis màrtirs, per l’ordre en què foren assassinats, és la següent:

  • fra Prudenci de Pomar de Cinca, cuiner, que morí a Arenys de Munt el 28 de juliol de 1936.
  • fra Eloi de Bianya, porter del convent de Sarrià, amb fama de santedat ja en vida, que morí a Barcelona el 28 de juliol de 1936, juntament amb fra Cebrià de Terrassa, almoiner, i els estudiants fra Miquel de Bianya i fra Jordi de Santa Pau.
  • fra Modest de Mieres, professor de teologia, que morí juntament amb el menorquí fra Àngel de Ferreries, germà laic, a Barcelona el 28 de juliol de 1936.
  • fra Rafel de Mataró, que havia estat secretari provincial, mort a Barcelona l’1 d’agost de 1936.
  • fra Feliu de Tortosa, almoiner, mort a Tordera l’1 d’agost de 1936.
  • fra Agustí de Montclar, literat, mort a Barcelona el 12 d’agost de 1936.
  • fra Anselm d’Olot, que havia estat missioner i confessor, mort a Barcelona el 15 d’agost de 1936.
  • fra Benigne de Canet de Mar, missioner a l’Amazònia durant disset anys i guardià de Sarrià, mort a Barcelona el 19 d’agost de 1936.
  • fra Tarsici de Miralcamp, sacerdot de vint-i-quatre anys d’edat, mort a Lleida el 20 d’agost de 1936.
  • fra Marçal de Vilafranca, estudiant de dinou anys d’edat, mort a Barcelona el 20 d’agost de 1936.
  • fra Vicenç de Besalú, predicador, mort a Les Planes d’Hostoles el 23 d’agost de 1936.
  • fra Zacaries de Llorenç del Penedès, sacerdot, mort a Barcelona el 25 d’agost de 1936.
  • fra Bonaventura d’Arroyo Cerezo, estudiant, mort a Barcelona el 25 d’agost de 1936.
  • fra Josep de Calella, sacerdot, mort a Barcelona el 9 de setembre de 1936.
  • fra Timoteu de Palafrugell, predicador, mort a Olot el 31 d’octubre de 1936.
  • fra Eudald d’Igualada, estudiant (el més jove dels màrtirs, de divuit anys), mort a la Pobla de Claramunt l’1 de novembre de 1936.
  • fra Alexandre de Barcelona, dedicat sobretot a la catequesi, mort a Barcelona el 23 de novembre de 1936.
  • fra Martí de Barcelona, historiador de renom, i fra Doroteu de Vilalba, sacerdot, morts a Montcada el 19 de desembre de 1936.
  • fra Remigi de Papiol, ex-missioner i escriptor, i fra Pacià Maria de Barcelona, estudiant, morts a Cerdanyola el gener de 1937.
  • fra Frederic de Berga, que havia estat provincial i com a religiós més antic encapçala la llista oficial dels màrtirs, mort a Barcelona el 16 de febrer de 1937.